29 de gener 2021

No somos gilipollas

TV3 ha anunciat que la demanda de vot des de l’estranger ha caigut gairebé a la meitat del de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Ho han intentat maquillar adduint que la culpa, sobretot, era de la pandèmia. I un be negre amb potes rosses!

 

La culpa no és de la pandèmia. S’està veient que el vot per correu, per exemple, s’ha incrementat notablement, precisament a causa de la pandèmia.

 

També ho han atribuït al munt d’obstacles que han de superar els residents a l’estranger per poder votar. Que jo sàpiga, hi ha les mateixes restriccions que a les darreres eleccions.

 

Per tant, què passa? Crec que és molt senzill: que la gent n’està tipa i els residents a l’estranger no són pas una excepció. De fet, com que veuen les coses des de fora, amb molta més perspectiva que no pas nosaltres, possiblement estan més tips, encara.

 

La desafecció ciutadana arriba a nivells veritablement preocupants. La darrera puntada ha estat l’autorització per anar als mítings tot saltant-se el confinament municipal. Sembla que el dret a la participació política és un dret fonamental, però el dret a moure’s lliurement pel territori, no l’és.

 

La gent ha dit prou. Les xarxes s’han omplert de memes i comentaris en to de burla sobre el tema. N’hi ha un, protagonitzat per l’actor Bruno Oro, que és realment magistral i que expressa el sentiment general de la ciutadania (“¡Ole sus huevos!“, “¿Quién tiene ganas de ir a un míting?”, “La pandemia nos ha vuelto impacientes pobres, pesados, coléricos, desesperados, pero no gilipollas. ¡No somos gilipollas!”). Es pot dir més alt, però no més clar.

 

El que em preocupa de tot són les intencions de molta gent de votar en blanc, nul o simplement de no anar a votar. Respecto totes les opcions, però també us he de dir que hi ha prou candidatures per escollir, per no haver de recórrer a aquestes solucions extremes. Al capdavall, no tothom que es presenta a les eleccions ha estat dins d’un govern autonòmic o estatal. I qui vulgui entendre, entendrà.

 

Això sí, molts d’aquests que ara branden grans proclames per no anar a votar, després es trencaran els vestits perquè la ultradreta de Vox ha entrat al Parlament o perquè la ultraesquerra de la CUP ha pujat en representació. Feu-vos-ho mirar, eh?