Wir Müssen Wissen, Wir Werden Wissen

Estem envoltats de fal·làcies, mentides, mitges veritats i estafes com una casa de pagès. De tot hi ha. Vivim en l’era de les fake news, de la postveritat, el que abans se’n deia “mentides podrides” i ara s’ha tenyit d’una mena de pàtina de respectabilitat, però que no deixa de ser un conjunt de mentides de merda.

 

És igual recórrer als mitjans de comunicació escrits o televisius, a internet o a les converses de bar tipus “cunyat”. Estem envoltats de superficialitat, de mentides i de coses pitjors.

 

Sempre ha estat així? Crec que no. Sempre hi ha hagut mentides i manipulació, és evident. Però Abraham Lincoln ho deixava clar amb una sentència cèlebre: “Es pot enganyar algú sempre o a tothom un cert temps, però no es pot enganyar tothom sempre”. Avui dia, no estic gaire segur que això continuï essent cert.

 

Ja no és qüestió de manipulació volguda o amb finalitats comercials o ideològiques. Directament, corren coses absurdes, sense cap ni peus, possiblement fruit de la ignorància i de la deformació, a les quals la gent els dona carta de veracitat. Per què? Doncs per manca de coneixements, de raciocini o per no voler fer l’esforç de comprovar la font, cosa ben senzilla de fer.

 

Ens ho empassem tot. Repetim com lloros el que sentim. Ho propaguem per les nostres xarxes socials o en converses amb els nostres coneguts i saludats. I ens quedem tan amples. Com si això no tingués cap repercussió, com si només fos un exercici de lleure per esbargir-nos una estoneta.

 

Però el cert és que propaguem aquest estat de putrefacció, de mentides, d’ignorància. I el pitjor: hi ha gent que es pren molt seriosament el que sent. Després ves a dir-los que no, que era mentida o que no era tan cert com semblava. Ho defensaran amb dents i ungles i t’acusaran de tota mena de malifetes o et col·locaran dins d’alguna teoria absurda de la conspiració o a sou d’alguna malvada multinacional.

 

Encara corren moltes persones que es creuen això dels chemtrails o que la vacuna de la covid-19 va ser una estafa de les farmacèutiques o quelcom de pitjor. És indiferent que l’evidència racional, el sentit comú o les proves apuntin totes en la direcció contrària: no importa. Quan hom ha tastat la “seva” veritat, ja no la deixa fàcilment. Els exèrcits de la nit, com els anomenava Isaac Asimov.

 

Ja ho deia Marc Twain: “És més fàcil enganyar algú que demostrar després que havia estat enganyat”. La gent no accepta fàcilment que s’ha equivocat. Només cal veure com molta gent vota en les eleccions democràtiques un cop i un altre opcions que l’han estafat descaradament, però que com que “són els seus”, els ha de continuar donant suport, peti qui peti.

 

Ho deia el genial matemàtic Hilbert: “Hem de saber, sabrem” (“Wir Müssen Wissen, Wir Werden Wissen”). Una cita molt potent i que tant de bo guiés les nostres passes, tot i que em temo que pertany a una altra època. Ara s’estila més el possibilisme, el relativisme i la postveritat. Tot és vàlid, tot és possible. I així ens va i així ens anirà!