Laïcitat

Un dels temes en què vaig insistint periòdicament és el de la laïcitat de l'estat o, si ho preferiu en termes clàssics, el de la separació Església-Estat. Tot i que la Constitució espanyola estableix que els poders públics hauran de tenir en compte les opinions religioses dels ciutadans i esmenta específicament l'Església catòlica, entenc que això es refereix més aviat al fet de no posar impediments a cap culte.

L'estat espanyol reconeix la llibertat religiosa, però també estableix que l'estat és aconfessional. Si és així, digueu-me:

- Per què el cap de l'estat (el Rei) va com a representant de l'estat a Santiago el 25 de juliol o hi envia algú de la família reial en representació seva?

- Per què els actes privats religiosos de la família reial, tals com noces o batejos són actes d'estat públics als quals se'ls dóna una enorme i ingent publicitat?

- Per què l'Alcalde i de vegades tot el Consistori en ple assisteixen en representació oficial als actes religiosos catòlics i en canvi no hi van als d'altres confessions?

- Per què l'Alcalde i altres regidors van a processons religioses, com la del 8 de setembre o els passos de setmana santa, en representació del municipi?

Em sembla molt bé que una determinada persona que, casualment és regidor, alcalde o rei pugui anar a un acte religiós. És el seu dret constitucional. Però no entenc que hi vagin en representació d'un estat aconfessional en el qual, per cert, hi conviuen altres religions a part de la catòlica.

Això, per no parlar d'aquells que som agnòstics o ateus i que ens mirem aquestes coses amb sornegueria o fins i tot amb una certa desconfiança, ja que no entenem que no es respecti una certa neutralitat en temes tan sensibles i personals com són la religió.

Ara però, ja hem arribat a extrems increïbles. Em trobo que l'acte centrla de la Diada a Puigcerdà, que per cert, se celebra al municipi de Dorres (?), conclou amb una missa! Passolini pur!

La tradició no pot justificar aquestes pràctiques que haurien d'esdevenir pròpiament privades i no sortir d'aquest àmbit. No entenc que es faci un funeral oficial en una església, per exemple. Molts cops, el difunt ni tan sols era catòlic practicant. Però sembla que en absència d'alternatives públiques, ens hem d'empassar el gripau.

Amb això no vull dir que estigui en contra de la religio. Ans al contrari! Cadascú pot tenir la que vulgui, sempre que sigui respectuosa amb la legalitat vigent i amb els drets humans fonamentals. Però crec que no hauria de sortir de l'esfera privada, car si no, s'imposa amb més o menys força a aquells que no hi creuen i les autoritats públiques haurien de donar exemple d'això, en comptes de deixar-se arrossegar penosament per un grapat de vots.