04 de setembre 2008

Quan les pedres parlen

Aquest estiu haurà estat notícia per a l'arqueologia cerdana per dos interessants esdeveniments. D'una banda, l'excavació i consolidament de les restes del poblat ceretà del Castellot, al municipi de Bolvir de Cerdanya. D'altra, per una nova campanya d'excavació al jaciment paleolític de Montlleó, a Prats i Sansor.

Del Castellot i de Bolvir ja n'he parlat a bastament en altres posts. Crec que es tracta d'una iniciativa lloable que tant de bo seguissin altres municipis cerdans, més preocupats en edificar fins al darrer centímetre quadrat del seu terme, que no pas a conservar el patrimoni que ens lliura el passat.

Com he expressat en moltes ocasions, la conservació no està enfrontada necessàriament amb el progrès. Ni cal conservar-ho tot, ni cal carregar-s'ho tot. L'equilibri és el punt de trobada de la gent sàvia i equilibrada i les restes arqueològiques, adequadament tractades, poden ser també una font generadora de riquesa a curt, mig i llarg termini, mentre que els ingressos per construcció els tens un cop i ja t'he vist prou.

A Montelló, al coll de Saig, es van trobar fa uns anys unes restes prehistòriques del Paleolític molt interessants. Ja en aquella època la Cerdanya era visitada per gent que venia d'altres terres i que pujaven a la comarca quan feia bon temps a caçar.

El jaciment, actualment en excavació, ha permès de verificar algunes interessants teories sobre la Cerdanya al temps de la darrera glaciació. Possiblement, hauria estat l'única gran vall pirinenca que no va restar aïllada tot l'any i hauria estat possible un pas més o menys estable cap a la resta del continent europeu.

Hi ha molts jaciments a la Cerdanya. Qui sap quins secrets amaguen! Per desgràcia, trigarem a saber-ho, perquè no sembla haver massa interès per part de les institucions en gastar-se els diners en aquestes coses.

Alguns d'ells ja no parlaran mai més, ja que han estat destruïts o malmesos. És molt trist sobreviure als segles de pluges, nevades i calorades, per acabar sota les pales d'una excavadora sense que ningú no hagi pogut desvetllar el seu misteri, sense haver deixat que les pedres parlessin del nostre passat, d'uns temps en què les coses eren molt diferents.