02 de setembre 2008

Petites coses que em fan feliç

De vegades em pregunten per què visc a Puigcerdà en comptes de Barcelona o en alguna altra ciutat. Molts són els motius, però realment, aquells que trobava més a faltar quan estava a Barcelona per qüestions d'estudis eren les petites coses, més que no pas el paisatge (que també s'enyorava).

Coses com la primavera i l'arribada de les primeres abelles i les primeres flors; les primeres pluges després de la gelada; els primers verds de les fulles que surten dels arbres; la flor blanca dels pruners.

Coses com l'estiu i aquelles tardes inacabables; els passejos nocturns amb l'aire càlid, tot veient cuques de llum; el volar erràtic dels rat-penats; els ocells que canten a l'alba; els prats florits; el cant dels grills; el raucar de les granotes; les tempestes nocturnes.

Coses com la tardor i aquells boscos plens de grocs, verds, taronges, ocres i vermells; els bolets a muntanya; l'olor de fulles cremades; el color de terra dels camps; els cels nets; els ocells migratoris que marxen cap a terres més càlides en grans estols; les pluges de tardor que fan crèixer els rius i els torrents.

Coses com l'hivern i els núvols de cristalls de gels; les nits serenes i glaçades, en què pots sentir les teves passes sobre el camí gelat mentre mires cap a un cel nítid i quallat d'estels; les candeles que pengen dels terrats; la primera nevada, que canvia el color i la lluminositat del paisatge cerdà; el xiular del torb; llevar-se del llit i trobar el carrer tot blanc de neu.

Molt poc d'això trobaria en una ciutat. Aquestes són les coses que recordo de la meva infantesa i no hi renunciaré així com així a elles. Petites coses que em fan molt feliç...

1 Comments:

At 10:29 a. m., Blogger jordi cerdanya said...

Estic completament d'acord amb el que dius, tot i ser un inmigrat de Barcelona a Cerdanya.

Vaig pujar per feina, em van dir que en tenia durant quatre mesos, i la cosa s'ha anant allargant, i ara ja porto més de 14 anys afincat aquí dalt.

Pel matí no tinc despertador, no em fa falta, ja que els xiulets del rossinyol a la primavera, de les merles a començament d'estiu i dels pardals, ara que son munió, és la millor manera d'aixecar-se.

Felicitats per tots els que estem i vivim a Cerdanya

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home