Terra d'acollida

Ahir per la nit vaig assistir a una interessant conferència sobre les excavacions que ja fa nou anys que es vénen realitzant al jaciment paleolític de Montlleó, situat al coll de Saig, al municipi de Prats i Sansor.

Aquest jaciment és molt important dins dels jaciments del magdalenià sud-europeu perquè indicaria, degut als materials en ell trobats, que existiria un pas estable entre les planes franceses mediterrànies i atlàntiques i la depressió de l'Ebre a través del Pirineu, molt possiblement pel coll de la Perxa, que es trobaria lliure de glaceres en el moment en què el jaciment de Montlleó va estar actiu.

Les diferents campanyes d'excavacions han anat trobant restes d'indústria lítica, llars de foc, penjolls decoratius i restes òssies diverses de la fauna de l'època. Però el jaciment ha donat i possiblement donarà més sorpreses. Com a nota molt interessant, cal destacar que s'ha trobat enguany una llosa gravada que donarà molt a parlar.

Una de les coses més remarcables d'aquest jaciment és que estava ocupat part de l'any o potser tot l'any per caçadors-recol•lectors, que es podien moure a distàncies enormes per tal de cobrir el seu territori de cacera.

La Cerdanya era doncs, ja al magdalenià, una terra de pas i una terra d'acollida. Val a dir que qualsevol que hagi estat a Montlleó haurà pogut apreciar la bellesa del paisatge que s'hi divisa, la immillorable posició estratègica de l'enclavament i la forta insolació que rep des de primera hora del matí.

Això d'ocupar el territori i fer-se la caseta sembla que és molt més antic del que ens pensàvem i hem de retrocedir fins al paleolític per trobar els primers exemples coneguts. Ja ho diu el nostre himne:

És nostra vall, vall d'alegria,
franca i oberta al foraster,
bona a tothom, sia d'on sia,
al terrassà i a l'estranger.