05 de setembre 2008

Necessitat d'un teatre públic

Ahir per la nit vaig anar a veure al teatre "El sopar dels idiotes", una molt divertida comèdia molt ben interpretada per la companyia amateur La inestable ceretana. Va ser una vetllada agradable, en què vaig riure molt i en què el teatre estava ple de gom a gom.

El teatre, especialment les obres interpretades per grups locals i sobre tot si són comèdies, són d'aquells pocs actes en què els puigcerdanesos es comporten dignament i omplen l'espectacle, acudint-hi en massa. Suposo que la gent té ganes de riure i de distreure's de les cabòries de cada dia.

Això em porta a plantejar novament la reivindicació que Puigcerdà hauria de tenir un teatre públic. Recordem que el Casino Ceretà, un local preciós, és de titularitat privada, tot i que va ser reformat de dalt abaix amb diners públics. Suposo que el fet que l'alcalde de llavors, el Sr. Rosell fos part interessada al Casino hi va tenir alguna cosa a veure.

El problema és que el conveni que es va signar amb l'Ajuntament de Puigcerdà és força desastrós. El municipi pot disposar del local una certa quantitat de dies l'any, però no s'especifica quins. A sobre, tot i que els estatuts no ho permeten, s'ha convertit en el local bis del Cinema Avinguda, un altre local privat i sembla que com que hi ha diners pel mig, el cinema acaba tenint sempre prioritat.

El resultat és que tenim una preciosa bombonera, propietat d'uns quants, per al seu lucre personal (cosa que em sembla perfecta), pagada amb diners de tothom (cosa que no entenc), però a l'hora de la veritat, l'Ajuntament és el darrer mico de la corda i no hi pinta res (cosa que encara entenc menys).

Potser és hora que l'Ajuntament es comenci a plantejar, per a un futur no gaire llunyà, la possibilitat de construir un local on es pugui fer teatre en condicions i, de pas, que pugui tenir més usos, ja que si s'hi inverteixen més diners públics, potser que serveixi pel màxim nombre d'activitats culturals.

Ja sé què em diran: que no hi ha diners. Això si directament no es posen a riure, però crec que és una reivindicació que la societat civil hauria d'assumir, perquè si esperem que els polítics se'n recordin de les infrastructures teatrals, passarà com amb el Museu: que porta gairebé dues dècades projectat i encara no funciona com a tal.

Ara bé, que no em diguin que és una cosa que no interessa a ningú, perquè el teatre s'omple cada cop i això és un fet molt visible. Tanmateix, també el podria fer servir d'auditori, perquè això de fer els concerts o al Casino o a l'església no es bona idea, donat que l'acústica de tots dos llocs no és l'adequada.

7 Comments:

At 11:04 a. m., Anonymous Anònim said...

Fa 3 anys l'ajuntament va tenir una opció de compra sobre l'antic cinema de plaça Cabrinetty i la va rebutjar. Fixat que hauria servit per ampliar l'ajuntament i per fer una sala d'actes, teatre, cinema, etc...
Una pregunta, es podria fer servir la sala del convent per fer alguna obra de teatre? Ja se que l'escenari es petit, però em sembla que seria una possibilitat.

 
At 1:12 a. m., Blogger Meister said...

Doncs si l'arriben a comprar, en demano la dimissió. Tu saps com està aquell edifici, quant en demanaven i la inversió que s'ha de fer per rehabilitar-lo?

És que hem perdut el nord? Teatre a qualsevol preu per total cagades 20 persones que van sempre als actes?

Ja sé que caldria una inversió inicial, però d'infrastructures infrautilitzades en tenim per donar i per vendre.

 
At 11:29 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Home, meister, per això proposava que es pogués fer servir per més coses (auditori, sala d'actes, etc) i si l'edifici es dissenya bé, també podria ser un centre de dinamització cultural. Tot és posar-s'hi.

 
At 12:47 a. m., Blogger Meister said...

Sí, bé, tot és posar-s'hi... teatre, museu, local de policia, guarderia, nova escola, nou hospital, ajuntament decent, prou floretes i més arreglar carrers, més pàrquing (gratis perquè els senyorets puguin aparcar a fora no sigui que s'arruinin), arreglar l'entorn del llac, mantenir el paviment dels carrers bé, fer l'estàtua del Cabrinetty, pagar les festes majors perquè siguin gratis per tothom, fer activitats culturals d'índole diversa, incentivar el turisme, pagar un pla de mobilitat nou, pagar el famós ascensor panoràmic, transport públic...

Em sembla que és desvestir un sant per vestir-ne un altre. Hi ha molts llocs on la societat civil s'organitza i aporta quelcom més que crítiques a la societat en general; la pregunta és òbvia: per què això no passa a Puigcerdà?

La resposta: perquè tothom està més preocupat per la seva posició i la seva butxaca i en fotre al veí que no pas en el bé comú. I així no anem enlloc.

 
At 9:19 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

A veure, que la societat puigcerdanesa és hiperindividualista i que no s'organitza ni que vingui un tsunami, això ja ho sabem.

Ara bé, les infraestructures majors les ha de pagar el govern, que per això paguem impostos. Jo no dic que ho pagui l'Ajuntament, però també està el consell comarcal (hahaha), la Diputació de Girona i la Generalitat. De la resta de l'estat no parlo perquè està clar que la seva prioritat és fotre'ns els calés.

De totes les coses que has esmentat, és evident que hi ha coses que les hauria de pagar la societat civil, com l'estàtua del Cabrinetty, l'engalanament de carrers o fins i tot la festa Major o d'altres festes. Però em penso que hi ha coses com el Museu, els carrers o el transport públic (que per alguna cosa es diu públic) les han de pagar les administracions.

Si hi ha diners per fer un nou pabelló al poliesportiu perquè s'han pogut aconseguir subvencions, o per la reforma de les places, crec que també es poden aconseguir diners per altres coses.

No crec que ningú esperi que es faci tot de cop. Però el Museu, quants anys fa que espera? I s'ha pagat gairebé tot amb fons europeus, que l'Ajuntament poca cosa ha pagat de les infraestructures!

Pel que fa al transport públic, caldria estimar-ne la viabilitat. Jo no ho veig molt clar. La necessitat hi és, és clar, però potser els costos serien excessius per al servei que es donaria.

I sobre els pàrquings... ai, els pàrquings! Doncs mira, no sé qui els ha de pagar. El que està clar és que l'Ajuntament sembla que tingui més interès de no molestar SABA que no pas de promocionar el comerç puigcerdanenc. Potser m'erro, però és la impressió general que es desprén de tot el batibull de declaracions que hi ha hagut darrerament.

El principal problema és que ara mateix no queda espai disponible prop del centre de la Vila per fer un pàrquing i fer un altre pàrquing subterrani al centre històric em sembla una opció caríssima i poc assenyada, ja que col·lapsaria encara més la nostra ja de per si col·lapsada circulació i tampoc solucionaria gaire el problema de l'aparcament, perquè difícilment seria un gran pàrquing.

Però a ningú no se li oculta que l'Ajuntament ha anat reduint dràsticament el nombre de places d'aparcament gratuït al centre de la Vila i això té un preu.

Finalment, pel que fa al nou hospital, em sembla molt bé el projecte, però em sembla que la societat civil no el demanava pas. El que demana la societat civil són escoles en condicions, guarderies, etc, no pas un hospital transfronterer. Ja en tenim un d'hospital i ben cèntric. Calia gastar-se un munt de milions en un projecte faraònic?

 
At 2:44 a. m., Blogger Meister said...

Home... en aquest món tot depèn del criteri dels representants escollits pel poble que representen la voluntat majoritària del mateix. En conseqüència, l'ordre de prioritats és el que és perquè els representants i el poble que els dóna suport creuen que és el millor. I si els representants no representen prou bé la voluntat del poble, el poble ja se n'encarrega de triar-ne uns altres.

Amb això vull dir que potser per algú és més important una plaça de pàrquing gratis i per un altre un hospital amb bons metges i unes intal·lacions millors, i per un altre uns carrers ben arranjats, i per un altre molts arbres, o que li treguin els contenidors de sota casa, que li deixin pujar un pis més...

Estem al mateix lloc de sempre: volem, volem i volem i, a canvi, no estem disposats a donar gaire res.

Si no, explica'm com pot ser que la gent que reclama pàrquing gratis al centre paga 0.20€ i es passa tot el dia aparcats allà.

I a més a més, el preu de les places de pàrquing va relacionat amb dues coses: disponibilitat de l'espai i demanda d'aquest espai. Qui no estigui disposat a pagar, que es busqui la vida com fem els demés. Ja veuràs que si els de Saba no els sortissin gaire bé els números (que pel que sé van justets a cobrir la inversió) abaixarien el preu.

I si fos un negoci que t'hi cagues això dels pàrquings pels de fora, segur que algú ja s'hagués plantejat de fer un edifici de pàrquings al bell mig del poble enlloc de fer blocs de pisos. I tampoc un ajuntament ha d'hipotecar els 9.000 habitants d'un poble per 200 comerciants emprenyats que el següent que demanarien seria que tanquessin el carrefour, el caprabo i el bonpreu de cop.

I m'ho miro des d'un punt de vista molt individualista: jo tinc plaça de pàrquing. Enlloc d'anar depenent de si neva, de si plou, de pagar el tiquet... estiro les cames 5 minuts i vaig a tot arreu.

Però bé, tornant a l'origen, els recursos són limitats, limitadíssims et diria, els ajuntaments són de llarg l'administració que ha d'oferir més serveis amb la menor capacitat recaptativa de tot l'estat, una administració completament deficitària endeutada bastant per sobre del 100%. Així no hi ha qui pugui fer funcionar el país segons aquest model. I a sobre els espanyols ens segueixen munyint.

I sort que a Puigcerdà som uns cracks en gestió i només estem endeutats un 80% més o menys, segur que la capital de comarca menys endeutada del país (recordo Gironella, encara que no és capital de comarca, fa uns anys, endeutada un 145% i intervinguda per l'estat).

 
At 11:18 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

En això que les prioritats les decideix l'Ajuntament estic completamen d'acord. Per això són els nostres representants electes.

Sobre que volem i no donem, m'ho dius a mi quan he de pagar la renda personal, els impostos de l'empresa, l'IVA, els impostos municipals, etc. Com que a canvi de res? Jo pago una fortuna en impostos cada any!

Sobre el tema del preu de les places de pàrquing, estic d'acord que hi ha d'imperar la llei de l'oferta i la demanda. Tot i així, em penso que els preus de la zona blava i del pàrquing SABA estan pels núvols. És una apreciació personal obtinguda de comparar tarifes amb localitats turístiques de dimensions similars a les de Puigcerdà.

Per cert, hi ha molta gent que té el cotxe en zona blava o al pàrquing SABA, com jo mateix, que no som comerciants. Així que atribuir les places "fixes" als comerciants és incorrecte. Saps quanta gent de l'hospital o d'altres empreses de serveis ocupem al pàrquing SABA? Potser que us informeu abans de fotre a sobre la cavalleria als comerciants.

I sobre el finançament, completament d'acord amb tu. Però déu n'hi do el nivell d'endeutament que tenim. Jo almenys, no qüestiono la quantitat sinó en què s'han gastat aquests diners. Ja em sembla bé que els municipis d'endeutin si no tenen altre remei per fer infraestructures.

Finalment, jo no sé si els comerciants demanen pàrquings gratuïts. Jo almenys, no els demano. Crec que el que s'està demanant són prou places de pàrquing pels dies punta, que són molts i que haurien de ser més. És rentable per a una empresa fer un pàrquing només per als dies punta? Ho dubto. Per això li ho demanen a les administracions.

A fi de comptes, si a Puigcerdà li treus el comerç, ja em diràs si els turistes passaran gaire de l'estany, perquè el patrimoni ens l'hem anat carregant sistemàticament els darrers 150 anys (com a mínim).

Ara bé, jo no demano que l'Ajuntament carregui amb tot. També estan les diputacions i la Generalitat. De l'Estat millor no en parlem, que estan massa ocupats carregant els calés que s'enduen de Catalunya.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home