01 de setembre 2008

Cremà i fuga en re menor

Dissabte passat vaig decidir anar a treure el nas en això que anomenen "Cremada de carrosses" i que es fa al pavelló poliesportiu de Puigcerdà. Bé, el sopar es fa al pavelló. Les carrosses es cremen fora, com podreu comprendre.

D'anys anteriors ja havia dit que em semblava una mala idea, bàsicament perquè això de cremar les carrosses no em semblava bé, perquè en la meva opinió, el que s'havia de fer es salvar les que es poguessin i posar-les en un museu.

Però bé, tenint en compte que això dels museus està renyit amb Puigcerdà, que la major part de la gent reutilitza materials d'un any per un altre i que molts materials són deixats, fóra força difícil aconseguir aquest objectiu. Que li farem! No es pot tenir tot.

Pel que fa a la celebració en si mateixa, va ser força entretinguda. Les noies i nois de la comissió de festes (almenys els més joves) i de l'oficina de Turisme, regidora inclosa, estaven allà, treballant per tal que poguéssim sopar en condicions, cosa sempre d'agrair. Em va sorprendre veure algun fitxatge nou, cosa que aplaudeixo i des d'aquí vull donar-los ànims (eh, Òscar?).

El sopar va estar bé, amb amanida, samfaina, pa amb tomàquet, carn, salsitxa i botifarra a la brasa i gelat per postres. Llàstima de la cua. Com va dir una de les organitzadores que s'estaven a la barra servint el menjar: "És que no us han ensenyat a fer una sola cua a l'escola?". Doncs sembla que no.

El grup que més xerinola va fer (i amb el qual estava) i que va quedar-se fins al final, va ser el de la carrosa del transvasament. Van muntar un xivarri de mil dimonis amb un parell de megàfons, cridòria diversa i un atrezzo força "original", convertint la vetllada en una orgia eròtico festiva, de la qual deuen haver sortit un munt de fotos comprometedores, sota l'al·lucinada mirada de l'Alcalde.

Nois, us han de donar una subvenció addicional. A part de remullar-nos a tots i de gairebé carregar-vos la megafonia, vau ser els que vau animar el sopar, inicialment força ensopit fins que vàreu arribar.

També se'ns va obsequiar amb una cantada de peces breus de caire catalanista independentista, seguides i ballades per bona part del públic. Els no catalanistes van aprofitar aquest moment per tocar el dos.

En fi, una nit força moguda, divertida i plena d'estampes surrealistes força entretingudes. Espero tornar-hi l'any vinent.

Això sí, la cremà, a part de fer una flamarada espectacular, ens va omplir una mica el local de dioxines. Sort que ja havíem sopat!