22 de setembre 2008

Diada de Cerdanya

Diumenge es va celebrar la Diada de Cerdanya a Isòvol. Trobo que aquesta diada és una molt bona iniciativa, almenys en teoria. Dic això perquè dubto que hi assisteixi mai tot i creure que és una cosa positiva. El motiu? La hipocresia de molts dels polítics assistents.

M'explicaré. Molts dels alcaldes i membres del Consell Comarcal de la Cerdanya es passen tot el sant any fent declaracions pomposes sobre la unitat de la Cerdanya, dient que necessitem una llei pròpia per al Consell, que som un fet diferencial dins de Catalunya i que si l'Alta i la Baixa Cerdanya són, de fet, una sola Cerdanya.

Vinga a sentir declaracions grandiloqüents, buides de contingut i sense cap valor, perquè quan arriba l'hora de demostrar-ho amb fets, tothom tira pel seu cantó i als carlins que els mati Déu, que si no per què els feia. Tothom defensa a ultrança la seva petita parcel•la de poder i la unitat queda per dies com aquests.

Ja sabeu de què parlo. Gent que vol que Puigcerdà sigui d'una determinada manera i que després tracten de fotre-li els serveis de capitalitat quan es descuida un moment. Gent que no té cap mania d'ajuntar-se amb l'Alt Urgell i passar de la resta de la comarca per treure un grapat d'euros. Gent que programa activitats per fotre les del veí, en comptes de complementar-les. Gent que vol tenir infraestructures de capital, quan el poble veí (que tampoc és cap capital) ja en té.

Així podríem seguir indefinidament. Quina estranya unitat és aquesta que proclamen els polítics. A més, quan més se'ls omple la boca d'unitat i de comarcalitat, més aïllacionistes i egoistes són. Tot és pura façana. Mai no han cregut en la unitat. Només és una postura, una excusa per fer bonics discursos que algun despistat encara es creu.

Té gràcia. Potser aquells que menys creuen en la unitat de la comarca, que som els puigcerdanesos, som els que més hem fet per aquesta. Primer, perquè s'ha tractat de construir una capitalitat per a tota la comarca, sense excepcions, amb iniciatives com l'hospital transfronterer, que si bé no comparteixo en molts aspectes, sí que dono suport a la idea en si mateixa.

En canvi, d'altres que estan tot el sant dia parlant de la Cerdanya, fugen cap a l'Alt Urgell en quant poden i no fugen cap a Barcelona, perquè les muntanyes són massa altes, que si no, vés-los al darrere!

Tant de bo algun dia els cerdans es creguin que són de debò cerdans i no membres de la tribu local de torn. Tant de bo que s'interessin per alguna cosa a part d'allò que succeeix al seu poble. Tant de bo, els discursos puguin ser coherents amb la realitat i tornin a estar plens. Però, de moment, passo d'aquestes històries folklòriques que no se les creu ningú.

3 Comments:

At 3:37 p. m., Blogger Meister said...

En fi, és el que et dic sempre: n'hi ha que no saben estar tranquils a casa seva i necessiten la seva quota de protagonisme, de mitjans i de poder.

Estem a les mateixes de sempre. Trist.

 
At 11:23 a. m., Blogger ALP2500 said...

Bé Enric, així és la població de la comarca, que a l'hora de la penjada de medalletes tots a una, però a l'hora de treballar plegats tots tenen mal d'esquena, mira una comarca com la Cerdanya mancada de infraestructures bàsiques, on no han sabut optimitzar els recursos que tenen , han d'acabar com el rosari de l'aurora, tu creus que la comarca de la Cerdanya amb mes o menys 20.000 habitants ha de disposar de un poliesportiu a cada poble, volíeu dir que un gran i perfecte al centre de la comarca no faria la seva funció i podríem destinar el reste dels calers a altres funcions. Jo sempre poso el eixemple dels pagesos , es normal que cadascu d'ell disposin de un tractor de ultima generació amb lo que costa això i fer un cooperativisme i comprar un tractor per treballar tots, el dia que això es posi en practica posés llavors podrem fer mes rendible la feina de pagés. mentre l'esport de la comarca sigui la penjada de medalles municipals no tenim massa futur.

 
At 11:27 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Completament d'acord, Alp2500. No sé si amb un gran poliesportiu n'hi hauria prou, però amb 3 grans ben distribuïts, jo crec que de sobres. En tot cas, és l'hiperindividualisme de sempre, la política de campanar i l'enveja: si el veí en té, jo també n'he de tenir, encara que no serveixi per res.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home