Els fruits de la terra

Cada tardor passa exactament el mateix: quan arriba el mes de setembre, els camins que menen vers les nostres muntanyes s'omplen de cotxes i tot-terrenys plens de gent disposats a collir carretades de bolets. No cal dir que la muntanya no pot suportar aquesta pressió creixent de l'home i que tard o d'hora caldrà posar fre.

Però, per què es produeix aquesta migració massiva a la caça del preuat bolet? A fi de comptes, la gent no acudeix en massa a caçar o a pescar o a collir gerds, per posar tres exemples ben diferents, però sí que ho fan amb els bolets.

De primer, cal dir que som un país tradicionalment micòfag, que importem bolets, perquè la producció de les nostres terres és del tot insuficient per cobrir la demanda. I no només el comprem a la resta de la península, sinó que es comú trobar als mercats barcelonins bolets provinents de centre-europa.

En segon lloc, collir bolets és una activitat lúdica relativament simple. No calen aparells especialitzats, només un cistell i una navalla i força paciència. A més a més, és veu com una activitat saludable (es fa exercici i es respira l'aire pur de la muntanya) i és una excusa més (com si en calguessin) per deixar la contaminada i estressant ciutat.

En tercer lloc, el mateix territori productor de bolets ho promociona, fent publicitat del tema o fins i tot organitzant exposicions, fires o festes del bolet. També els restaurants d ela zona ofereixen a les seves cartes de temporada productes relacionats amb aquests.

Així doncs, és normal que la gent s'aboqui a la muntanya tan bon punt cauen les primeres pluges. Però jo crec que n'estem fent un gra massa. Ja no es tracta d'anar a passar el dia al camp o de collir uns quants bolets per a consumir. Sembla que això de la cacera del bolet s'ha convertit en una mena de concurs entre entesos per veure qui en porta més quilos.

Aquesta actitud, tan poc ecològica i més aviat força irracional està malmetent els nostres boscos. Per aquells que no ho sàpiguen: els bolets no surten per tal que nosaltres ens els podem cruspir: tenen una funció ecològica de primer ordre.

La major part del bolet, el miceli, és subterrània i pot abastar extensions enormes. Es tracta d'una tupida xarxa de filaments blanquinosos que xuclen l'aigua i les sals minerals del terreny i les hi donen a un arbre amb el qual viuen en simbiosi, connectats per les arrels d'aquest darrer. L'arbre, a canvi dels tan necessaris aigua i sals minerals, li dóna els nodrients, que el bolet per si sol no pot fabricar. D'aquesta manera, bolet i arbre prosperen.

Quan arriba el moment adient, segons unes determinades condicions d'humitat i temperatura, el miceli genera un òrgan reproductor a la superfície de la terra: el carpòfor, conegut popularment com el bolet. Nosaltres només veiem el bolet, però per sota hi ha molta més cosa.

Si s'arrenca malament el bolet es pot malmetre el miceli. Tanmateix, alguns mètodes salvatges de recol•lecció, com els rastells, també el poden destruir. Una collita excessiva dels bolets també és dolenta, perquè no permetem que el fong es pugui reproduir i tard o d'hora acabarà morint sense deixar descendència.

La pressió humana que suporten els boscos avui dia és excessiva. No es tracta només d'augmentar el risc d'incendis, sinó que es malmet la flora i els hàbitats de moltes espècies, entre elles, molts fongs i això a la llarga debilita el bosc, el fa més vulnerable davant de plagues o incendis i ens priva d'un preuat bé natural.

No cal dir que si anem a la muntanya en època de recol•lecció de bolets, és fàcil veure si per un determinat lloc han passat persones: només cal veure l'escampadissa de bolets trencats que s'hi troben. Els mal anomenats "bolets dolents", com les amanites.

També s'ha de dir que no hi ha bolets bons ni bolets dolents. Que una determinada espècie sigui metzinosa per a l'home no vol dir que no tingui la seva important funció ecològica. A més, qui som nosaltres per destruir una espècie gratuïtament? Qui ens hem cregut que som? Déus, potser?

Fins i tot, he arribat a veure molts exemplars d'espècies perfectament comestibles destrossades per ignorants que només saben reconèixer una o dues espècies comestibles i que es carreguen tota la resta. Però és que fins i tot espècies com l'Amanita muscària (l'oriol foll o matamosques) és un bolet preciós de veure, encara que no sigui comestible, molt fotogènic i que dóna una meravellosa coloració al sotabosc. S'ha de ser molt idiota per destrossar una bellesa així.

La natura ens proporciona tresors, alguns dels quals hem aprofitat des de temps immemorials, com és el cas dels bolets. Però si no respectem la natura i n'abusem, llavors cada cop serà més difícil trobar res interessant als boscos quan arriba la tardor i això fóra força trist.