Youth

Ahir per la nit vam poder gaudir a l'església de Sant Domènec de Puigcerdà d'un concert del Cor i la Orquestra britànica de Tees Valley, formada per joves estudiants. Al concert s'hi van interpretar l'obertura dels Mestres Cantors de Nuremberg de Richard Wagner, La Bruixa del Migdia, d'Antonin Dvorak i les Danses Polovtsianes del Príncep Igor, d'Alexei Borodin i s'hi van cantar peces diverses.

No cal que digui que l'església, tot i ser el concert gratuït, no estava plena ni de lluny (que estrany, oi?), però a això ja ens hem acostumat, per desgràcia. Sembla que aquest tipus d'esdeveniments no atrauen els puigcerdanesos, que prefereixen quedar-se a caseta mirant la meravellosa programació que fan per la tele.

Sarcasmes a part, em fa una enorme enveja veure aquestes orquestres de joves europeus que fan gires per tot Europa i que tenen una qualitat musical prou acceptable com per poder interpretar peces difícils. Ja m'agradaria que els joves cerdans poguessin i volguessin crear una orquestra d'aquestes característiques, però em penso que ens quedarem amb les ganes.

L'altre dia comentàvem amb una amiga que, tot i estar al Pirineu i tenir un clima semblant als països centreeuropeus, no deixem de tenir la mentalitat d'un país meridional. Dit d'una altra manera, els nostres fills no estudien música o idiomes quan surten de classe, sinó que juguen amb la videocònsola o li donen a la pilota. Així, difícilment tindrem mai una massa crítica de músics i, ja posats, ni de científics o artistes que marquin la diferència.

Com a molt, ens hem d'acontentar amb què, de tant en tant, surti algun il·luminat en alguna categoria, habitualment en solitari, però que la immensa majoria no destqui en res. Només s'ha de veure la quantitats d'alumnes que té l'Escola de Música de Puigcerdà, que podria estar molt més plena.