Tancat entre setmana

L'altre dia, un restaurador es va adreçar a un regidor de l'Ajuntament i li va demanar que fessin alguna cosa per tal d'atraure gent, que la cosa estava molt fluixa. La petició em va fer reflexionar.

Per exemple, si vols anar a dinar o a sopar a un restaurant a Puigcerdà (o a altres indrets de la comarca) entre setmana, que déu t'agafi confessat: ho tens cru. A partir de dijous, encara trobaràs coses obertes, però de dilluns a dimecres, sembla ser que és millor quedar-se a casa i no obrir.

Això ho puc entendre en restaurants d'un cert volum, que tenen molt personal. Si entre setmana hi ha poca gent i han de pagar el personal, encara perden diners. Curiosament, aquests restaurants són dels pocs que obren gairebé cada día. Són els petits els que només obren els caps de setmana.

Com voleu que vingui gent entre setmana si mig poble està tancat? Ja no només els restaurants, sinó algunes botigues. A més a més, la gent cal anar-la a cercar, no val estar-se assegut esperant que vinguin tot sols.

Potser aquesta ha estat la gran desgràcia de Puigcerdà i de la comarca en general: que, total, com que ens vénen igual, per què ens hi hem d'esforçar?

Ja fa temps que es paguen les conseqüències d'aquesta manca de visió i és en èpoques de crisi quan les coses empitjoren. Si el comerç i l'hosteleria en comptes d'anar cadascú per la seva banda s'haguessin ajuntat amb les institucions i haguessin fet promoció conjunta de la comarca, ara tindríem -com passa a molts altres indrets turístics- clients de molts països.

D'aquesta manera, encara que a Espanya hi hagi crisi i els de Barcelona no pugin tant com solien, el seu lloc podria ser ocupat per altres. Però no: s'ho han jugat tot a una carta.

Sempre s'ha dit que el monocultiu és perillós i molt em temo que els propers temps ho podrem veure de ben a prop.