Música a Er

Ahir per la nit vaig assistir a un concert de piano i saxofons a l'església d'Er. Aquest forma part d'un cicle de concerts per a joves intèrprets organitzats pel pianista d'Osseja Phillippe Argenty.

Del concert, poca cosa a dir, llevat que va ser molt interessant, amb peces de compositors clàssics i moderns de diferents estils (concerts, tangos, milongues, jazz) que van fer que la vetllada se'ns passés volant, tot i les més de dues hores que va durar.

Però sí que voldria comentar alguns detalls que trobo interessants. A part del -segons meu parer, mal gust de la decoració de les esglésies franceses, gairebé preconciliars- la primera cosa que cridava l'atenció era la nombrosa assitència de públic: més de 150 persones. Les entrades es van exaurir i no hi havia un lloc lliure a tota l'església.

Després, també vull remarcar la composició del públic: heterogènia. si bé predominaven clarament els matrimonis madurs, també hi havia gent jove, tot i que no destacava. Amb el meu company fèiem broma i dèiem que després de tants anys d'anar plegats a concerts, gairebé continuem essent els més joves del públic.

La gent havia anat a donar el seu suport a un de les seves joves promeses. I hi van acudir en massa. Em donen una sana enveja, perquè en aquest costat de la ratlla, això passa molt rarament. I el fet d'omplir un auditori encara és una cosa que sona a ciència ficció, llevat és clar, el cas dels Concerts de Llívia. Però és que el públic de Llívia és majoritàriament de fora, tampoc ho oblidem.

Pel que fa al director, en Phillippe, va anar-nos introduint cada peça amb una breu explicació sobre aquesta i sobre l'autor de manera didàctica i divertida, cosa sempre d'agrair. Això sí, en francès, per suposat.

En sortir del concert, els organitzadors havien preparat uns talls de coca i uns gots de sucs, cosa venia de gust després de l'estona que vam passar allà a dins en uns bancs, tot s'ha de dir, realment incòmodes.

Aquests són els detalls que m'agraden. No costa gens cuidar-los i sempre li donen color a un acte. Espero que qui hagi de prendre nota la prengui.