Roser cultural

Fa dues setmanes va ser la setmana cultural del Roser a Puigcerdà. No hi ha hagut gaires novetats respecte d'altres anys i crec que, en general, ha estat més que correcta. Tothom té les seves preferències, però. Així, a mi no em convenç això de la "Nit bruixa" per qüestions personals, tot i que trobo que és una idea original i engrescadora, com va demostrar la gran afluència de públic de què va gaudir.

Però els actes estrictament culturals van patir d'una certa manca de públic, com ja ve essent habitual a la Vila, en especial quan cal gratar-se la butxaca. Així, el director de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà ho va expressar força còmicament dient que per omplir el Teatre, si calia portaria gent de l'Empordà. Sort que s'ho va prendre amb humor. Però la fiblada no ens la treu ningú.

El concert de música clàssica va ser molt interessant, tot i que un pèl llarg pel meu gust i el recital d'Eric el Català, que va actuar amb el seu fill a l'acordió no va decebre. De fet, feia molts anys que Eric el Català no actuava a Puigcerdà en un concert públic.

El plat fort va ser el sopar cultural, on es lliuraren el premi de fotografia, el literari Vila de Puigcerdà i el Roser a la persona o entitat que més ha treballat per la cultura a Puigcerdà, que enguany ha recaigut en la Comissió organitzadora de la cavalcada de Reis, alguns dels membres de la qual porten més de cinquanta anys en aquesta.

En conjunt, com deia, força interessant, tot i que crec que es pot millorar. Suposo que la manca de pressupost condiciona la gran potencialitat d'aquesta setmana. I pel que fa al poc públic present en alguns actes, cal preguntar-se a què es deu: al desinterès vilatà per la cultura o al desinterès per determinats actes.

Si tenim en compte que el concert de música clàssica estava prou ple i que, la setmana posterior, alguns actes de la Universitat d'Estiu, com la Nit dels Estels o de la Festa Major, com el Teatre, van ser un èxit rotund, potser hauríem de concloure que són certs actes els que no atrauen la gent.

Així doncs, s'hauria de replantejar fins a cert punt part de l'organització d'aquesta setmana si es vol que sigui completament reeixida. D'altra banda, no tot s'ha de mesurar per la quantitat de públic. Alguns actes són i sempre seran més minoritaris i no per això deixen de tenir el seu interès.