24 de juliol 2008

Plorem?

Fa un parell de setmanes, el Sr. López Tena, membre del Consejo General del Poder Judicial a proposta de CiU va inaugurar la Universitat d'Estiu de Puigcerdà amb una magnífica conferència d'aquelles que es recordaran molt de temps.

Simplement, va posar sobre la taula la multitud de fets econòmics i polítics que demostren que l'autonomia catalana ha resultat un fracàs per les aspiracions reals del país, que som una nació expoliada econòmicament i que, de fet, gairebé som una colònia d'Espanya, a qui es pot trepitjar impunement.

Dit així sona potser molt fort, però clar i català: és la dura realitat, com va deixar ben palès el Sr. López Tena, que va citar de memòria i amb una exquisida exposició argumental un seguit de dades i arguments que no deixen lloc per al dubte.

I llavors què? - ens vam preguntar molts dels assistents. Sembla clar: a Espanya el fet diferencial se'ls en fot. Tenim un Parlament de joguina que només pot legislar en coses petitones, ja que el Congreso de los Diputados és qui té la darrera paraula en tot, ja sigui en l'aprovació de l'Estatut, ja sigui en l'elaboració d'una llei de bases que es carregui l'autonomia legislativa del nostre Parlament.

I per postres, si això no fos suficient, ja s'encarregarà el Tribunal Constitucional d'aigualir tot allò que els polítics hagin deixat passar, molts cops per necessitat cojuntural. Ni tan sols podem exercir cap protesta seriosa perquè no tenim diners. Desapareixen en nom d'una estranya solidaritat a cop de "ordeno-y-mando" que fa que a Catalunya acabem tenint menys recursos que a Extremadura.

Vaja, com Robin Hood, però a l'inrevès: traiem diners als rics per donar-los als més rics. Pot semblar que Catalunya és més rica que Extremadura, però no perdem de vista que hi ha més pobres a Catalunya que a Extremadura, ni que sigui per diferència poblacional. A aquest pas, el país acabarà arruïnat.

Ja ho deia Carlos Solchaga quan li van preguntar com veia el futur de Catalunya: "Un país de albañiles y de camareros". Temps al temps. Mentrestant, nosaltres cofois perquè som un dels quatre motors d'Europa. Clar que, el que els nostres polítics no ens diuen, entre cocktail i soparet, és que al motor se li ha acabat la benzina i és d'una tecnologia tan obsoleta que no el voldrien ni a Etiòpia.

2 Comments:

At 3:35 p. m., Anonymous Meister said...

Jo en aquest tema estic completament d'acord amb en Joan Carretero: el Parlament de Catalunya ha de declarar la independència unilateralment. Com podem pensar que constitucionalment podríem assolir-la quan el sistema està dissenyat per no permetre-ho mai? Doncs això, com Kosovo, llepar el cul als americans i que es queixi Espanya i Grècia, però mentrestant independents.

 
At 4:36 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Opino igual. De fet, crec que ja som prou grandets com a poble com per poder decidir el nostre futur. I si no som independents, aconseguiran acabar amb nosaltres tard o d'hora. I em penso que serà m'es aviat d'hora que no pas tard. En aquest sentit m'ha encantat l'article d'opinió de la Isabel-Clara Simó de l'Avui.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home