09 de juliol 2008

Cargoleres forever

Llegeixo en premsa que les cargoleres de la nova escola que havia de servir per descongestionar l'Alfons I s'eternitzaran. Vaja, que hi ha per estona. Sembla ser que no hi ha acord entre l'Ajuntament i el Departament d'Educació i que uns es tiren els trastos als caps dels altres. Mentrestant, els nens, en mòduls prefabricats.

Però no tot han de ser inconvenients. Si s'acostumen de ben petits a passar fred i calor, després de grans (si hi arriben) ja no protesten tant i consumeixen menys calefacció i aire condicionat, cosa que va molt bé per complir el protocol de Kioto. Mirem-nos-ho pel costat positiu...

Sarcasmes a part, no ho entenc. Primer se'ns fa una escola -l'Alfons I de l'estany- que va quedar petita abans d'obrir-se. Tot perquè a ningú no se li va ocórrer tenir en compte la immigració, que ja llavors ja era ben palesa. Afegim-li que l'edifici és de "disseny" i que no es pot fer crèixer en alçada i tenim tots els ingredients d'un sucós cocktail d'ineficiència que, per descomptat, ningú no ha assumit.

Així, en poc temps, resulta evident que caldrà fer una escola nova. Van passant els anys, les línies augmenten i no hi ha escola nova. Finalment, no sabem ben bé a sant de què, es decideix que ara sí que toca i s'assigna un espai als afores del poble, al costat d'una carretera nacional per ubicar la nova escola.

Però ni amb aquestes. Que si el terreny, que si els diners, que si tomba, que si gira. Resultat: posem unes cargoleres -també al costat de la carretera, que els nens es vagin acostumant als gasos d'escapament dels vehicles que hi circulen- i els carlins que els matí Déu, que si no per què els feia.

Això sí: l'escola ja té nom, un de ben maco, per cert: Llums del Nord, en homenatge a un text del recentment desaparegut José Luís. Però ves, em penso que haurem d'anar molt al nord si volem que ens facin l'escola un dia d'aquests. Sembla que a Barcelona no acaben d'ubicar Puigcerdà al mapa. Deu ser cosa del Puigcercós que ha perdut el nord. I que cadascú en pensi el que vulgui. Mentrestant, nens: inspireu..., respireu!