Aquí dalt de la muntanya

Quan arriba aquesta època, moltes famílies que han d'enviar els seus fills a estudiar a la Universitat se n'adonen de com és de car això. La major part de les famílies del país no tenen aquest problema. O viuen en una ciutat amb universitat o hi viuen a prop. Com a molt, han de gastar en transport. Però per els que vivim al Pirineu o en altres indrets allunyats de les zones universitàries del país, no tenim pas aquesta sort.

Em direu que hi ha beques, però sincerament, a qui els les donen aquestes beques? Conec molt poca gent que en gaudeixi. A part, n'haurien de poder gaudir tots els pirinencs, independentment de la seva renda (dins d'uns límits, és clar), perquè tots tenim el mateix problema i per a tots és igual de car mantenir els fills a Barcelona, a Girona, a Lleida o a Vic.

Però no. Això no passa. Després des de Barcelona tenen els sants nassos de parlar de solidaritat quan necessiten aigua del Pirineu per omplir les seves piscinetes. Això sí, quan la solidaritat la necessitem nosaltres per poder formar universitaris, llavors miren cap a un altre costat tot xiulant i dient el que diuen sempre: no hi ha diners (per allò que no ens interessa, és clar).

La muntanya només és el jardí dels senyors i senyores de la gran ciutat. Ho volen tot ben verd, amb serveis de qualitat urbana, però al mateix preu que a ciutat. I, és clar, com que això és pràcticament impossible, llavors s'emprenyen.

Vénen cercant la pau i la tranquil·litat, però de nit no poden dormir perquè hi ha massa silenci. Estan estressats del soroll infernal de la ciutat, però després es queixen que el dringar de les esquelles de les vaques els torba la son o que els tocs de les campanes els molesta. I pobre del tractor que s'hi posi al davant, que es posen dels nervis!

Aquí dalt de la muntanya estem molt allunyats de la seva daurada civilització, però quan en volem tastar una mica, llavors ens la cobren a preu d'or. Quin gran negoci és això dels estudiants del Pirineu! Almenys ara no hem de pagar el peatge del túnel del Cadí (de moment), però ja s'estan penedint de tanta generositat.

Però no patiu, que ja s'ho cobraran per un altre costat. Per exemple, fent-nos passar un munt d'autovies pel mig de la Cerdanya per tal que les fàbriques del centre de Catalunya puguin exportar còmodament a la resta d'Europa. No passa res. Nosaltres encantats perquè podrem baixar una mica més depressa a Barcelona. Quin gran invent!