Escombraries electorals

Ja han passat les eleccions generals i novament hem pogut veure com el paisatge urbà puigcerdanès s’alletjava de mala manera amb unes enormes fustes on s’enganxaven els cartells electorals.

Les fuestes ja de per si són lletges com un pecat, però si afegim que estan mig trencades, brutes, que tenen restes d’anteriors convocatòries electorals i que tot sovint acaben pel terra, trepitjades impunement, em penso que no hi ha gaire respecte per la democràcia al nostre poble.

L’altre dia mateix, la fusta del costat del cinema Avinguda estava pel terra, glaçada i mig coberta de neu. Allà es va quedar. Ningú no es va molestar de posar-la al seu lloc. I així fins les properes eleccions.

Quan posen les pancartes tens dubtes seriosos si en Carod-Rovira es presenta com a Alcalde de Puigcerdà, si l’Anna Pallé va d’eurodiputada o en Joan Planella es presenta com a senador, perquè com que ningú no es molesta gaire a treure els antics cartells, pots trobar-te qualsevol cosa.

Així, tenim la estranya paradoxa que es prohibeix de fixar cartells a les parets perquè embruten el paisatge idílic puigcerdanès i resten oblidades per sempre més i en canvi hem de suportar unes fustes electorals que semblen detritus electorals.

Ai no! Que això dels cartells a les parets només era una excusa per posar telepantalles de pagament en llocs estratègics, m’oblidava, quin cap el meu!

En fi, a veure si les properes eleccions algú es molesta de canviar les fustes o, com a mínim, a fregar-les ben fregades amb un bon desinfectant.