Arbres que al cel siau

Darrerament hi ha hagut tot un seguit de notícies a Puigcerdà relacionades amb els arbres. La gran majoria, negatives. Sembla que els arbres molesten a Puigcerdà.

Fa poc criticava el fet que convertissin en biomassa els arbres de Nadal que havia regalat l’Ajuntament als veïns de la Vila i que havien estat portats del bosc de Saltèguet. Em sembla bé això de la biomassa, però em dol que la fi d’un arbre sigui aquesta i que això es promogui des d’una instància pública pagada amb els nostres diners.

Però no cal anar a Saltèguet. A la mateixa Vila hem viscut atacs més que notables als arbres. Comencem pels arbres de la plaça dels Herois que es troben coberts per terrasses i que suposo que acabaran morint-se per falta d’aigua. Encara sort que el subsòl puigcerdanès es nodreix de la capa freàtica de l’estany, que si no…

S’han tallat arbres a la baixada de Bourg-madame, a l’avinguda Doctor Piguillem, al passeig de Rigolisa, a l’avinguda Schierbeck… per no parlar dels castanys morts del passeig 10 d’abril, que actualment han estat reivindicats per l’oposició municipal. A bones hores! Algú pensa replantar-los? O desapareixeran com van desaparèixer del projecte inicial els que anaven a la plaça (duríssima) del Call?

Fa poc, em vaig assabentar que hi havia hagut protestes des de l’Ajuntament perquè algú havia lligat una pancarta anunciadora d’un partit d’hoquei a un arbre al davant de l’IES Pere Borrell. La van fer treure. Pobre arbre! Curiosament, ningú no ha dit res de la pancarta electoral socialista que encara està lligada a l’arbre. Sembla que la senyora Chacón té certes preferències botàniques.

I ara volen que un munt de nens cerdans facin una gran plantada d’arbres al nou estany de Rigolisa. Val, la idea em sembla fantàstica. Aquests arbres estanprou lluny de la civilització com per que no molestin ningú i tinguin alguna possibilitat de sobreviure.

Però jo encara recordo els que vaig plantar de petit al passeig de la Sèquia. Poc després els van arrencar per fer-hi passar la carretera. No em puc estar de pensar si aquests arbres correran un destí similar. Espero que no.