Que mos foten l’aigua!

Fa uns dies, en uns camps propers al riu Segre, al municipi de Prats i Sansor, van aparèixer unes misterioses estaques que semblaven indicar algun tipus d’obra. La sorpresa va ser majúscula, ja que ni l’Ajuntament ni els propietaris dels terrenys havien rebut notificació de cap tipus d’actuació sobre aquests terrenys.

La notícia va saltar ràpidament a la premsa i es va difondre la idea que es tractava d’un transvassament encobert d’aigua del Segre cap al Llobregat, via túnel del Cadí. Després que la Conselleria de Medi Ambient i el portaveu de la Generalitat diguessin que no tenien ni idea de què anava la cosa va resultar que, en efecte, tot provenia d’una iniciativa d’aquesta administració, fent certa aquella dita que resa: “No et creguis res atribuïble a l’administració fins que no ho desmenteixin oficialment”.

Sembla ser que la sequera extrema que afecta a les conques hidrogràfiques interiors (llegiu àrea metropolitana de Barcelona) s’ha de resoldre en cas necessari robant-nos l’aigua del Segre. Sí, robant-nos-la, perquè ningú no ens ha demanat pas permís. Si l’aigua és de tots –cosa discutible-, també és nostra i alguna cosa hauríem de poder dir, oi?

A més hem d’afegir l’agreujant que s’ha actuat amb nocturnitat, secretisme i traïdoria (negant els fets i fent-se l’orni). S’ha passat del “no transvassarem” a “només transvassarem en cas de necessitat” (llegir: farem el que ens sortirà dels pebrots).

A veure que ens aclarim. Primer ens ve el senyor Conseller Nadal dient que hauríem de tornar a pagar el peatge del túnel del Cadí i, per postres, faran servir el túnel de serveis del túnel (començo a sospitar que la seva funció real era la de fotre’ns l’aigua) per treure l’aigua del Pirineu i endur-se-la a Barcelona. Molt bé, senyor Nadal, molt bé. Déu el tingui on vulgui menys al rebost de casa meva! Crec que a aquest senyor se l’hauria de declarar persona non grata a tota la comarca.

Si el Segre fos excedentari d’aigua, entendria que es fes un transvassament puntual per solucionar una mancança greu en un altre indret del país. Em sembla molt bé això de la solidaritat. Ja sabeu què vull dir: que els trens de rodalies de Barcelona no funcionen i tothom es posa les mans al cap, mentre que la línia de Puigcerdà fot pena i a ningú no li importa un bé negre amb potes rosses.

Però és que el Segre baixa sec. Entre l’aigua del Querol que ens van fotre els francesos via transvassament Lanós-Aude, la que ens van fotre via Llívia-Ro i l’aigua per regar els jardinets i omplir les piscines de les segones residències (majoritàriament de l’àrea metropolitana de Barcelona), el Segre baixa sec i eixut. I el medi ambient que es foti! La gent que es foti! Els pagesos que es fotin! L’important és poder regar els camps de golf de Barcelona, tu, que això sí que és important.

Em pregunto perquè no s’estan sentint veus a Lleida o a altres indrets de la ribera del Segre per aquest transvassament. A fi de comptes, també els arribarà a ells menys aigua. Ah, sí, és clar, a Lleida governa el mateix partit que a la Generalitat. De vegades m’oblido de la política de partits.

Resulta que els polítics es passen tota una legislatura dient que això de fer transvassaments és una cosa antiquada i antiecològica, que si una nova cultura de l’aigua i que res de treure una gota de l’Ebre o de portar aigua del Roine. Millor els fotem la poca aigua que tenen als pagesos del Pirineu que, total, com són quatre vots ja no ens vindrà pas d’aquí. I de pas, a veure si pleguen i deixen d’empipar-nos demanant subvencions.

En fi, almenys m’alegro d’una cosa: sembla que els polítics cerdans s’estan posicionant tots en contra. Dubto que vagin a una, perquè cadascú escombra cap a casa seva, però almenys no passen del tema.