Doble llenguatge

Ara els polítics del tripartit i la seva força mediàtica acusen el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, el Sr. Joan Pous d’exagerat per dir-los que actuen com els estalinistes amb el tema del transvassament d’aigua del Segre. I jo em pregunto, és per ventura mentida?

Un dels trets típics de les dictadures, tot i que no només d’aquestes, és l’ús del doble llenguatge. Dir-ne de les realitats amb un altre nom més inofensiu per tal de suavitzar les mesures que es volen prendre.

Per exemple, en diem “captació puntual provisional d’aigua” en comptes de dir-ne “transvassament”, que és allò que realment és. Però és clar, després d’haver-se passat anys i panys dient que estaven en contra dels transvassaments i a favor d’una nova cultura de l’aigua, ara no poden admetre que quan manen fan com tothom.

Pel que sembla, per “nova cultura de l’aigua” s’ha d’entendre realment “el de sempre”. O sigui, posem un pedaç d’aquí, traiem un pedaç d’allà i tothom fotut. No hi haurà transvassament d’aigua de l’Ebre. I el Segre què és, sinó l’afluent principal de l’Ebre?

Ja està clar per què han fet amb tantes presses la “galeria de serveis” del túnel del Cadí, que en realitat s’hauria de dir “forat per on ens fotran l’aigua”. Però, eps, tranquils, que això depèn de la Confederación Hidrográfica del Ebro i ho han d’aprovar les Corts. Allà, segur que l’ínclit grup del PSC defensarà els nostres interessos, com no han parat de prometre durant tota la campanya…

Tenint en compte que el graner de vots del PSC és l’àrea metropolitana de Barcelona, em faig una lleugera idea del sentit del seu vot al Congrès (això suposant que tinguin la més mínima autonomia, cosa que dubto). Vaja, que si hem de dependre d’aquests, ja hem begut oli, mai millor dit.

Afortunadament, la culpa no és de la manca de previsió, de la negativa de portar aigua del Roina, ni res de res. La culpa és de “l’extrema sequera”. El que el règim franquista feia anar tan bé dient-ne “la pertinaz sequía”.

Novament, el Pirineu haurà de treure les castanyes del foc a la Catalunya industrial i metropolitana. Fa un segle, l’aigua de les centrals hidroelèctriques va servir per alimentar la indústria catalana, deixant poc més que unes engrunes de riquesa al Pirineu. Ara, un altre tant del mateix.

Sort que la Conselleria de Medi Ambient la porta un partit “verd”, “ecologista” i “sostenible”. No em vull imaginar què en farien amb l’aigua del Segre si ho portés un partit “irresponsable”, “insostenible” i “rapinyaire”. Clar que, veieu gaire diferències vosaltres?