Aigua a dojo

Permeteu-me que faci una entrada irònica, avui…

És clar, ara entenc perquè ens volen l’aigua del Segre. Des de les conselleries de Barcelona es pensen que som un país ric en aigua i que ens sobra per totes bandes. Que per què ho pensen? Fem memòria…

No parem de posar canons de neu artificial a les pistes d’esquí alpí i ara, a sobre, en volem posar a les d’esquí nòrdic. Fins i tot a Puigcerdà en volem posar, lloc on, per cert, farem un segon estany.

A més a més, vinga a fer camps de golf. Sembla que ens hem tornat bojos. Quan un projecte cau, apa nois, a cercar un altre municipi on no hi hagi tants problemes per urbanitzar, perdó, vull dir, per fer camps de golf. Bé que s’han de regar els camps de golf, oi? Doncs si es poden regar, és que sobra aigua!

I ja se sap que a la muntanya plou i neva i per tant el Segre deu tenir un cabal, com a mínim, similar a l’Amazones, així que segur que a aquests pagesots de pa sucat amb oli no els hi farà res que els robem, vull dir, que els transvassem uns quants litres, oi? I si els importa, que es fotin, que total voten a CiU i són quatre gats i a més són uns torradaixonsis perquè no paren de demanar subvencions.

Ai, el camp, aquell lloc tan maco on tenim la caseta per anar a esquiar els caps de setmana i on els pollastres es passegen crus! Això sí, pollastres ecològics i sostenibles!

En fi, ja paro, perquè em temo que les diria de molt grosses.