Deixeu-los respirar una mica!

En arribat setembre, cada any passa igual quan comencen a sortir els bolets: l’etern debat sobre si cal regular la seva collita, si cal imposar-hi alguna taxa o si, directactament s’ha de proibir collir-los en determinades condicions.

Enguany, ha estat la val d’Aran qui s’ha avançat i per via del seu Conselh Generau ha decidit de posar-se a la feina i regular el tema. Concretament, només podran collir bolets a la val els residents (de primera o segona residència) i aquells que hi estiguin hostatjats en un hotel de la comarca. I punt.

El seu raonament és molt simple: volen posar fi a l’expoli que representa que gent d’altres indrets hi vagi a collir, molts cops grans quantitats de bolets i se’ls endugui per vendre’ls i per tant, n’obtingui un benefici dels boscos aranesos sense cap compensació econòmica a canvi.

Aquesta manera de veure les coses és qüestionable, és clar. Els diners per mantenir els boscos de l’Aran suposo que no només surten de fons locals, però en tot cas comprenc perfectament la preocupació per mantenir dins d’uns marges raonables els seus recursos naturals.

Perquè actituds com la de TV3 no ajuden gaire, amb programes com “Caçadors de bolets”, on se’ns insta a prendre els estris de caçar bolets i de llançar-nos al bosc i a la muntanya i no deixar pedra sobre pedra.

Només cal veure com es va anunciar el començament de la temporada de bolets aquest any: amb una salivaera que esglaiava: que si ja han sortit els bolets, que si serà la millor temporada des de fa no sé quants anys, que si endavant les atxes…

En fi, molt poc respecte del bosc. Els bolets no surten per satisfer les nostres necessitats gastrònomiques. Tenen una important funció ecològica per mantenir sa el bosc. Que ens en puguem beneficiar de manera moderada està bé per a tothom, però quan la cosa es massifica tant, la veritat és que és penós.

Jo mateix fa temps que no vaig a caçar bolets perquè els darrers cops que hi he anat he hagut de veure situacions patètiques i fora de tot sentit comú. Així que si en vull menjar, me’n vaig al mercat o al restaurant, tot i que el que a mi realment m’agrada és collir-los, però què hi farem!