Un estol de boletaires

Arriba la tardor i, com cada any, els boscos s'omplen de boletaires. O millor dit, de persones que van a caçar bolets, que no és el mateix. De voletaires també en trobem, alguns de professionals i, aquest any de crisi, també molts aturats que van a collir bolets per treure's uns calerons. El sector turístic està content, perquè puja un munt de gent al Pirineu i alguna cosa sempre deixen i s'activa l'economia.

El principal perdedor és, com sempre, el bosc. Permeteu-me recordar que tots els boscos del nostre país tenen propietari. Alguns són particulars o societats i altres són boscos comunals que pertanyen a algun Ajuntament. Per tant, collir bolets sempre és, en certa manera, robar-li alguna cosa al seu legítim propietari. Vaja, que aquesta falàcia urbanita que "el bosc és de tothom" és més falsa que un duro sevillà.

Si al menys la gent que va a collir bolets fos respectuosa amb el medi natural, encara la cosa s'aguantaria. Però no. És fàcil veure per on ha passat un ramat de caçadors de bolets perquè està tot trepitjat i tot allò que consideren que no és comestible, està trinxat.

No importa que els bolets tinguin una funció ecològica fonamental per mantenir la salut dels boscos. L'important és omplir la cistella i marcar el territori. És clar que no tots els boletaires són així. N'hi ha que són molt respectuosos, però em temo que són una minoria.

Jo ja fa temps que no vaig a collir bolets. És pujar al bosc i començar a posar-me de mala llet: sembla les Rambles de Barcelona. Famílies senceres, àdhuc autobusos he vist. Què vols trobar? Això sense tenir en compte el munt de gent gran o aturats o de boletaires professionals que ja han passat entre setmana a saquejar el bosc.

És evident que alguna cosa caldrà fer. O tancar pistes forestals, o fer pagar per collir bolets o establir zones vedades. Però la situació actual és insostenible.

El més estrany és que en nom del turisme, tot és permès. Veiem com una font de riquesa i de diversitat ecològica és malmesa i ens ho quedem mirant embadalits. Qui no ha sentit enveja davant d'una cistella ben farcida de ceps o de rovellons? Qui no ha sentit el crit de caça i no ha tingut ganes de sortir corrents cap a la muntanya a veure què trobava?

Mentrestant, les zones boletaires es van malmetent cada cop més. A menys que no sigui un any excepcionalment bo pel que fa a les pluges i a les temperatures, cada cop osta més d'omplir la cistella. O has de sortir més d'hora (al final haurem d'anar a collir bolets amb llanterna) o has d'anar més lluny. Potser que posem remei abans que no sigui massa tard.