Una altra ocasió perduda

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Bolvir una altra edició de la Diada de Cerdanya, enguany amb dos objectius importants: promocionar la bandera de Cerdanya (!) i omplir-se la boca de transfronterisme, que ara està molt de moda i vesteix molt.

Excuseu-me el cinisme, però és que pensava que aquest cop seria diferent. Però no. Una jornada pensada per polítics per a polítics, per fer-se unes quantes fotos ben maques, unes quantes declaracions sonades. Però de contingut, ben poc.

Deixeu-me dir què n'opino del transfronterisme: "Em semblarà meravellós el dia que a tots dos costats de la ratlla remem en la mateixa direcció i amb similar força. Arribat el dia (si arriba), no patiu que ja vindrà l'estat francès amb la dalla i es carregarà tota possibilitat real de fer coses".

No és un posat victimista, ni tan sols pessimista: és que les forces que mouen la història són de tal magnitud que no es canvien celebrant una Diada un cop l'any i demanant la lluna en un cove. Ara, si us fa il•lusió, vosaltres mateixos. Total, paga el poble...

No seré pas jo qui digui com ha de ser la Diada de Cerdanya o si té sentit celebrar-la, però si ha de ser un simple acte polític amb quatre pinzellades culturals per amanir-ho tot plegat, en fi, no deixarà de ser un acte elitista que no interessarà gairebé ningú, pensat i dirigit per una elit que no representa els interessos del país.

Cal parlar d'una televisió transfronterera quan la comarca pateix una crisi econòmica terrible? No podem parlar d'allò que interessa realment la gent? No, home, no, parlem del Tractat dels Pirineus, que és molt maco i que no serveix absolutament per res.

Però en fi, aneu fent. Així no es construeix una comarca ni un país! Però a hores d'ara, això ho sabem gairebé tots. Suposo que per aquest motiu, la desafecció dels ciutadans envers els polítics que teòricament els representen és tan i tan abismal. A veure si l'any vinent a Estavar, el clima millora.