30 d’octubre 2006

Piràmides

L’altre dia em van estar explicant amb pèls i senyals com era el nou pavelló – sala de congressos d’Alp i em vaig quedar pasmat. La veritat és que per fora sembla un monument mastodòntic, una mena de piràmide moderna, un d’aquells edificis en els quals s’ha invertit una pasterada i que no serveixen per res.

Però fet i fet, un cop em van explicar què hi ha dins, com es distribueix, per a què serveix (o servirà), com estan distribuïdes les sales i els espais diversos que el composen, tot i el pressupost ciclopi, val a dir que Alp i, per extensió, la Cerdanya disposaran d’un espai de primer ordre per convencions, banquets, organització d’events massius, teatre, certàmens firals,etc.

I dit això, he de dir també que els envejo sanament. Un municipi de poc més de mil habitants que, d’acord, té la Molina i Masella i tot el que representa, però que no és la capital de la comarca on se centra bona part del comerç i dels serveis, ha estat capaç de tirar endavant un projecte que ofereix un espai públic al municipi de primera categoria.

També Bellver està a punt de construir un centre cívic i altres municipis de la Cerdanya estan despertant-se i posant-se al dia en infraestructures. I què fa Puigcerdà mentrestant? Sento a dir-ho, perquè sóc puigcerdanès i estic molt orgullós de la Vila, però Puigcerdà s’ho mira embadalit i no fa res.

No hem estat capaços ni de posar un duro fora dels fons europeus per acabar el Museu cerdà, una infraestructura cultural de primer ordre. Això sí, tot va ser córrer per fer la Residència. Me n’alegro molt que tinguem una residència, però a veure, siguem realistes, no és precisament una “inversió de futur per atreure inversions”.

Ara sembla que els aires bufen cap a un gran hospital transfronterer que, en el millor dels casos, tindrà uns serveis similars a l’actual. Això sí, podrem practicar idiomes (el francès) quan vulguem que ens atenguin.

Mentrestant, si a Puigcerdà es volen fer congressos o altres actes similars o si volem espais polivalents, ens haurem s’anar a Alp que, a fi de comptes, està aquí al costat. I pel que fa al Museu, no cal que patim: aviat tots els pobles de la Cerdanya en tindran un, ni que sigui petitó i ja no caldrà que fem cap a Puigcerdà. Però vés, és igual, total la cultura no dóna vots i a la gent tant se’ls en fum.

Ara, això sí que ho podrem dir: haurem llençat una tupinada de milions de fons europeus per tenir un edifici enorme i preciós buit i ben buit. Sempre podem fer exposicions de pintura o de fotografia, és clar. Per això eren els diners: no per fer un museu que hauria estat l’enveja de tot el Pirineu, sinó com a sala d’exposicions. Novament no puc fer res més que treure’m el barret i pregar que no em caigui el cap a terra.

1 Comments:

At 4:26 p. m., Anonymous Anònim said...

Tens mes raò que un sant

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home