Més sobre bolets

Dissabte passat vaig anar a la muntanya a cercar bolets. De fet, no és que anés a collir ceps o rovellons per menjar-me'ls, sinó que anava a recollir espècies per l'exposició de bolets de Berga, a la qual estava convidat amb uns amics.

He de reconèixer que la sortida del matí va ser una experiència quasi mística. Pertot arreu on anava, trobava gent carregada amb cistelletes a la caça del bolet. Pobrissons (els bolets)! Però si no els donen ni temps per créixer!

La muntanya era tot un espectacle de gent i de cotxes amunt i avall. Alguns havien trobat alguna cosa, però la majoria se n'anaven força de buit. És normal, amb tanta gent a repartir els pocs bolets que han sortit, el que m'estranya es que algú en trobés més d'un.

En alguns indrets, com a la vall de l'Ingla, hi van contar prop d'un centenar de vehicles pel capbaix. Se suposa que es troba en ple Parc Natural del Cadí-Moixeró i que allà no s'hauria d'anar a collir bolets, però és igual, la muntanya és de tothom, oi?

Per sort, als llocs on vaig anar no havia passat cap ramat de cabres de dues potes i els bolets no comestibles estaven intactes. No entenc aquesta mania patètica i absurda que tenen alguns bàrbars de fotre-li patada als bolets no comestibles. Tots els bolets tenen una funció ecològica i no estan allà per satisfer els nostres desitjos culinaris o expedicionaris.

Per la tarda vam anar a Berga, on al passeig tenien muntades unes grans carpes per a la mostra micològica i per al concurs de bolets. És realmente sorprenent l'enorme quantitat de gent que s'hi va passar per l'exposició, tot i que encara no estava oficialment inaugurada.

Ja m'agradaria que a Puigcerdà s'hi passés per les Jornades Micològiques només una tercera part de la gent que vam veure a Berga. Clar que allà hi posen recursos i en fan promoció. Potser que algú en prengui nota.