XII Jornades micològiques

Amb aquest post, acabo la sèrie dedicada a parlar dels bolets cerdans i les seves circumstàncies.

Aquest cap de setmana s'han celebrat amb gran èxit de públic i de bolets la XII Trobada Micològica de Tardor de la Cerdanya, al Museu cerdà, amb exposició dels bolets classificats per espècies, xerrada gastronòmica i tast de bolets a càrrec de la Societat Gastronòmica del Pirineu.

L'acte ha estat organitzat pel Museu cerdà i per en Pere Valiente, amb l'assitència del micòleg berguedà Josep Ballarà, així com amb la col·laboració d'altres micòlegs i aficionats als bolets.

Jo vaig aprofitar dissabte pel matí per sortir al bosc a cercar espècies per a l'exposició. Vaig tocar dos hàbitats: un de sòl àcid amb pi negre a Guils de Cerdanya i un altre calcari amb avetosa i pi negre a la Molina.

Per sort, les darreres pluges han salvat la temporada boletaire i vam trobar força espècies. Fins i tot vam trobar uns quants ceps (Boletus edulis) -que van anar a parar a la cassola- sense cercar-los. Vaja, que n'hi havia molts.

El que més em va sorprendre és l'enorme quantitat de gent que hi havia a la muntanya. Per sort, ja no es veuen individus amb rasclets fent malbé tot el sotabosc i els micelis dels bolets, però trobo que el bosc s'ha massificat excessivament i que anar a caçar bolets ja no és -ni de bon tros- el que era fa uns quants anys.

Com a resum, al final de la temporada hem trobat molts ceps i fredolics i poquets rovellons, que aquest any han sortit aviat.

Pel que fa a l'exposició, sempre és molt agradable veure l'enorme interès que susciten aquests actes i com la gent pregunta i diu la seva:

- Ah, doncs a aquests bolets nosaltres al Maresme els diem tal cosa.

- Mira, mira, d'aquests estava la mutanya plena avui!

- Guaita quin cep tan gros!

- Quin bolet més estrany! I això és comestible?

Com a anècdota, també cal dir que enguany ens ha desaparegut alguna espècie de l'exposició -i no eren precisament rovellons. No entenc quina gràcia pot tenir agafar un bolet i endur-se'l, si es fa ràpidament malbé, però en fi, sembla que hi ha gent per tot.