L'Alt Gállego

Els darrers dies de juny vaig estar de vacances a Bal de Tena (Vall de Tena), al bell mig del pirineu aragonès, un lloc únic per les seves característiques paisatgístiques, geològiques i naturals, que el fan especial d'entre totes les valls pirinenques.

No hi havia estat mai, tot i que hi havia passat ben a prop i era una de les meves assignatures pendents per visitar. L'experiència ha estat molt reeixida i del tot satisfactòria.

Per començar, un del principals reclams de la zona havia estat la seva flora, realment espectacular. Tant pel que fa a les sortides que vam fer en cotxe i caminant, com pel que teníem al costat mateix de l'hotel, a Formigal, vam poder gaudir d'un munt d'espècies, algunes prou belles i molt estranyes a les nostres contrades, com el lliri blau (Iris xiphoides), que sortia al costat mateix de la carretera. Per desgràcia, la temporada de floració de les sabates de la Mare de Déu (Cypripedium calceolum), una de les més belles orquídies del Pirineu, tot just acabava de passar.

Potser el més sorprenent és que la flora arriba pràcticament fins a les cases i te la trobes pertot arreu. A la Cerdanya, hem malmès tant el nostre medi natural que per veure flora una mica diferent hem de pujar força. També és cert que la comarca de l'Alt Gállego, tot i que comença a despuntar força en construcció, està molt menys urbanitzada que la nostra.

Un altre tret que em va agradar i molt és que la senyalització turística a tota la regió que vam visitar és molt visible i potser n'hauríem de prendre bona nota aquí, on ens considerem els mestres del turisme de muntanya.

La senyalització fa referència a tot el seu patrimoni, tant el natural com l'arquitectònic. Així, no és d'estranyar trobar referències en cartells i a les guies a determinats fenòmens geològics -ben espectaculars, per cert. A la bal de Tena consideren que val la pena conservar i promocionar tot el seu patrimoni, entès d'una manera força àmplia.

I és que patrimoni no són només les esglésies romàniques (ben poques tenen), sinó tot: els estanys d'alta muntanya, les formacions geològiques, la flora, la gastronomia...

Ara que sembla que el canvi climàtic comença a amenaçar les estacions d'esquí situades a més baixa cota, entre les quals es troben les cerdanes, potser hauríem de començar a fer cas de les recomanacions que vénen de la mateixa Generalitat de Catalunya i reorientar les estacions d'esquí a estacions de muntanya i, en conseqüència, el turisme de tota la comarca, per poder oferir productes de lleure i aventura tot l'any, no només la temporada de neu i el mes d'agost.