Fa
uns dies hi va haver un incendi a prop del llac de les Bolloses, entre l’Alta
Cerdanya i el Capcir. Sembla ser que un parell de nois van cometre la
imprudència d’encendre foc al mig del bosc. Actualment es troben detinguts.
Dic
això perquè el foc que es va originar a Niula, al municipi de Ger, continua
sense trobar cap responsable. Com ja he apuntat en altres ocasions, quina
casualitat, oi?
Si
el responsable és un pagès, el sacrifiquem als déus, però si la responsabilitat
rau en algú, posem pel cas, d’una urbanització de luxe, les responsabilitats
sembla que es dilueixen.
Potser
sí que el foc va ser fortuït, però de moment no hi ha hagut cap declaració
clara i contundent a favor de cap de les hipòtesis que hi ha sobre de la taula,
i això ja fa un cert tuf de socarrim…
He
llegit a la premsa que l’ajuntament de Puigcerdà vol gastar-se 110,000 euros de
recursos propis més 78,000 que posa la Diputació de Girona per fer un parc a l’entrada
de Puigcerdà, a la zona de les naus industrials.
Sense
entrar a discutir si no hi ha altres prioritats que gastar-se aquests calés en
un nou espai públic –cosa força discutible- cal preguntar-se quin serà l’ús que
se li donarà a aquest equipament. La intenció inicial és que esdevingui un parc
o zona esportiva, però tenint en compte el lloc on es troba ubicat, més aviat
serà un espai perfecte pels “botellons” del dissabte per la nit.
A
veure, no siguem innocents: si condiciones un espai gran al costat de totes les
discoteques del municipi i zona de lleure nocturna en què s’ha convertit la
zona, acabaràs atraient per les nits un determinat tipus de “públic” que,
diguem-ho clarament, brilla pel seu poc civisme i bon comportament.
A
part de ser una possible zona de “botellón”, el possible mobiliari urbà que s’hi
posi, per no parlar de l’arbrat, si és que realment es vol fer una zona verda,
té els dies comptats.
És evident que l’espai actualment fa pena i que alguna cosa cal fer-hi,
però no tinc molt clar que gastar-se un munt de diners en fer una zona verda
allà solucioni res i, a més, no acabi comportant nous problemes.
Voldria
felicitar des d’aquí a tots els participans d’enguany de la Festa de l’Estany
de Puigcerdà, especialment a la carrossa guanyadora de “Els sense barca”.
Una
indisposició de darrera hora, molt a desgrat meu em va impedir de participar en
la festa aquest any. Un altre cop serà, que hi farem!
Un
element que volia comentar, especialment de la carrossa guanyadora, és que la
festa es va modernitzant any rere any. Vull fer notar que la carrossa en
qüestió portava uns QR’s ben visibles que si es passaven pel mòbil duien al
bloc dels carroissaires.
Si
ningú no em corregeix, és el primer grup de carrossaires amb bloc/web propi a
la xarxa.
També
volia fer remarcar que el grup de “Els sense barca” han esdevingut ja, per
tradició, any rere any, la carrossa crítica de la desfilada. Enguany, el tema
estava cantat: els escàndols de la casa reial espanyola, especialment el de la
cacera d’elefants, juntament amb el tema de la caiguda del gegant finançer
Bankia.
Com
deia en un anterior post, la inauguració de l’estàtua del general Cabrinetty va
ser un acte sobri, però emocionant. Però voldria parlar d’un altre aspecte: les
medalles. Em refereixo al lamentable espectacle que vaig poder presenciar des
de segona fila, quan un munt de persones gairebé es donaven d’òsties per sortir
a la foto amb l’alcalde i l’estàtua.
Val
a dir que a la plaça hi estava representada gairebé tota la societat civil i
que molta gent hi ha col·laborat. Però tampoc cal fer panegírics fora de lloc.
S’ha parlat d’unes 1,200 aportacions. D’aquí als 8,500 habitants que deu tenir
Puigcerdà ara com ara i que algunes d’aquestes aportacions també eren de gent
de fora de la Vila, caldria preguntar-se per la real repercusió que ha tingut
la campanya de captació de fons per a l’estàtua a la Vila.
Altrament,
moltes entitats i associacions es van apuntar al carro de promocionar la
campanya de captació de fons, però mentre que alguns van posar diners i hores
de feina, altres es van limitar a estampar el seu logo als cartells. Ni un
trist mailing als seus socis van ser capaços de fer. Cadascú se sap allò seu.
Vaja, que es diu el pecat, però no el pecador. Aquells que vulguin entendre,
entendran.
Això
sí, el dia de la inauguració estava tot cristo a la plaça i, com deia abans,
empentes per sortir a la foto, tots ben mudadets i somrients. Sempre m’ha
sorprès la barra que arriben a tenir algunes persones i mai em deixarà de
sorprendre, però en fi, de tot hi ha d’haver, oi?
No
és temps de retrets, però m’agradaria deixar molt clar que no tothom que surt a
la foto s’ho mereixia i que cadascú carregui amb la seva consciència (si és que
en té).
Després
es demanarà col·laboració a tothom per altres projectes molt loables i potser
es trobaran que no tothom està disposat a repetir l’experiència. A mi,
particularment, posar-me medalletes no m’agrada, però tampoc m’agrada que se
les posin aquells que no s’ho hagin guanyat.
En fi, tirem endavant i cerquem noves iniciatives. Ara es parla de
recuperar els túnels subterranis de Puigcerdà. Pot ser una bona iniciativa i jo
particularment li donaré suport. Tampoc estaria malament recuperar el bust de
German Schierbeck al parc que porta el seu nom i que va ser possible gràcies a
la cessió de terrenys que va fer la seva família a la Vila de Puigcerdà.
Cal
posar en valor el patrimoni, especialment en aquests temps que corren que són
difícils per a tothom. Només demano més col·laboració a la societat civil i
menys ànsies de protagonisme per part d’uns pocs. Així arribarem més lluny i
tots més contents.
L’Ajuntament
de Puigcerdà anuncia una propera remodelació de la plaça de Santa Maria,
consistent en integrar les restes de l’antiga església de Santa Maria properes
al campanar més en la plaça i en un canvi de la il·luminació del monument.
Pel
que fa a la il·luminació, benvinguda sigui! Suposo que no es pot fer pitjor que
com estava, així que qualsevol canvi raonable serà per a bé.
Ara,
pel que fa a aixecar paviments i recuperar restes arquitectòniques, em fa més
por que una pedregada. No és que hi estigui en contra, perquè abans caldria
conèixer els detalls del projecte, però aquestes coses no sempre es resolen bé
i podríem deixar-ho pitjor que com està.
Suposo
que es nota que l’actual format de les places dels Herois i de Santa Maria no
són del meu gust, però que hi farem! Serà qüestió de acostumar-s’hi. Almenys
hem tret els cotxes del centre del poble, cosa que ha permès crear un gran
espai peatonal que dóna molta vida a la població i permet fer més activitats a
l’aire lliure.
És per això que alterar l’actual statu quo pot ser arriscat si no es fa
amb un mínim de bon gust. I és aquí on tinc por que les coses no acabin malament.
En fi, serà qüestió d’esperar els detalls del projecte i pregar per què no
surti cap idea estrafolària…
Passen
els dies i, tal i com m’esperava, s’ha deixat de parlar totalment de l’incendi
que es va originar a Niula i dels seus possibles responsables. Tot s’ha
dil·luït en què s’han obert diligències judicials i que igual va ser un
cristall qui va originar l’incendi.
Com
que no tinc proves i només toco d’oïda, m’ho hauré de creure, tot i que mai no
m’ha agradat que em facin combregar amb rodes de molí. Vaja, que això del “cristall”
no m’ho empasso fàcilment.
Però
com altres persones han apuntat ja amb anterioritat, és poc probable que surtin
els veritables responsables, sobre tot si pensem de qui són les cases de Niula.
Ho haurem de deixar en si la inconsciència d’uns nens o en un cristall
inoportú, però els dubtes existeixen i s’haurien de resoldre.
En
fi, tants mitjans per tractar de determinar l’origen dels focs de l’Empordà,
que si anàlisis d’ADN i altres parafernàlies, i en canvi tan poc interès per
esbrinar l’origen dels focs de Cerdanya. Quina cosa tan curiosa oi? Si el foc
hagués estat responsabilitat d’un pagès cremant rostolls, l’haurien crucificat.
Però com que no és el cas, doncs millor deixem-ho córrer, no?
Finalment, allò que tant havíem desitjat s’ha fet
realitat. L’estàtua
del general Cabrinetty torna a ser a la plaça que porta el seu nom, tot
encapçalant-la. Ara, encara es troba coberta, però demà a les 10,30 hores es
procedirà a la seva inauguració.
Fa
gairebé dos anys que un grup d’associacions i entitats de la Vila ens vam
ajuntar per portar endavant aquest projecte que finalment ha estat reeixit.
Allò que semblava impossible o molt difícil ha esdevingut una realitat.
I
és que de bon començament tots teníem la mateixa por: que la societat
puigcerdanesa donés l’esquena al projecte, tal i com havia fet amb tantes d’altres
coses. Però pel motiu que sigui, no ha estat així.
No
es tracta ara de posar-se medalletes, però jo crec que el fet que tantes
entitats hagin anat totes alhora, defugint els personalismes, que tant
sovintegen per la nostra contrada, ha contribuït notablement a l’èxit del
projecte.
Altrament,
no ha estat cosa només de la gent gran, que encara podien servar un cert record
a la memòria de l’estàtua del brigadier, sinó que gent de totes les edats s’hi
han involucrat en major o menor mesura per tal de recuperar l’estàtua d’en
Cabrinetty.
Ara ja només resta anar a la inauguració i celebrar que entre tots ho
hem aconseguit. Enhorabona!
Tal
i com ens temíem, la combinació de sequera extrema i d’altes temperatures ha
estat nefasta per la muntanya Cerdanya i dissabte passat es va provocar un
incendi a Niula (Ger) que es va estendre a municipis veïns.
Actualment,
el foc es troba sota control i no s’han de comptar ni víctimes ni pèrdues
patrimonials importants, a part de les 290 hectàries cremades pel foc, que
contenen massa arbrada, tot i que no majoritàriament.
Gràcies
a la ràpida actuació dels bombers i dels mitjans aeris i a què el vent va girar
oportunament de direcció, l’incendi no ha estat pitjor.
Ara,
la qüestió és qui ha originat aquest incendi? Tot apunta a una imprudència a
Niula, lloc on es va originar el foc. La rumorologia està desbocada: que si uns
nens jugant a una cabana, que si un cotxe avariat, que si una barbacoa…
Jo
només espero que els tècnics siguin capaços de determinar alguna
responsabilitat, perquè a diferència d’altres incendis, sembla que no hi ha
massa possibilitats ni gaires responsables potencials a estudiar. Esperem que
no passi com en tantes ocasions en què no surten responsables –curiosament- o
si surten, se n’escapoleixen tan tranquil·lament, especialment en casos en què
no hi ha hagut ni morts ni cases cremades.
