22 d’agost 2012

Medalletes


Com deia en un anterior post, la inauguració de l’estàtua del general Cabrinetty va ser un acte sobri, però emocionant. Però voldria parlar d’un altre aspecte: les medalles. Em refereixo al lamentable espectacle que vaig poder presenciar des de segona fila, quan un munt de persones gairebé es donaven d’òsties per sortir a la foto amb l’alcalde i l’estàtua.

Val a dir que a la plaça hi estava representada gairebé tota la societat civil i que molta gent hi ha col·laborat. Però tampoc cal fer panegírics fora de lloc. S’ha parlat d’unes 1,200 aportacions. D’aquí als 8,500 habitants que deu tenir Puigcerdà ara com ara i que algunes d’aquestes aportacions també eren de gent de fora de la Vila, caldria preguntar-se per la real repercusió que ha tingut la campanya de captació de fons per a l’estàtua a la Vila.

Altrament, moltes entitats i associacions es van apuntar al carro de promocionar la campanya de captació de fons, però mentre que alguns van posar diners i hores de feina, altres es van limitar a estampar el seu logo als cartells. Ni un trist mailing als seus socis van ser capaços de fer. Cadascú se sap allò seu. Vaja, que es diu el pecat, però no el pecador. Aquells que vulguin entendre, entendran.

Això sí, el dia de la inauguració estava tot cristo a la plaça i, com deia abans, empentes per sortir a la foto, tots ben mudadets i somrients. Sempre m’ha sorprès la barra que arriben a tenir algunes persones i mai em deixarà de sorprendre, però en fi, de tot hi ha d’haver, oi?

No és temps de retrets, però m’agradaria deixar molt clar que no tothom que surt a la foto s’ho mereixia i que cadascú carregui amb la seva consciència (si és que en té).

Després es demanarà col·laboració a tothom per altres projectes molt loables i potser es trobaran que no tothom està disposat a repetir l’experiència. A mi, particularment, posar-me medalletes no m’agrada, però tampoc m’agrada que se les posin aquells que no s’ho hagin guanyat.

En fi, tirem endavant i cerquem noves iniciatives. Ara es parla de recuperar els túnels subterranis de Puigcerdà. Pot ser una bona iniciativa i jo particularment li donaré suport. Tampoc estaria malament recuperar el bust de German Schierbeck al parc que porta el seu nom i que va ser possible gràcies a la cessió de terrenys que va fer la seva família a la Vila de Puigcerdà.

Cal posar en valor el patrimoni, especialment en aquests temps que corren que són difícils per a tothom. Només demano més col·laboració a la societat civil i menys ànsies de protagonisme per part d’uns pocs. Així arribarem més lluny i tots més contents.

1 Comments:

At 1:42 p. m., Blogger Meister said...

Proposo popularitzar el terme PLAYMOBIL per referir-se a la "recuperació" de l'estàtua del Brigadier, si és que el resultat manté alguna semblança (com ara la mida) amb l'original que es va dinamitar.

Pel meu gust, una actuació feta amb una pressa injustificable, amb pocs escrúpols a l'hora d'escampar rumors per recaptar diners (on és la promesa inscripció del nom de tots els qui van aportar diners?) i nul rigor històric respecte a l'original.

En fi, el resultat és força bo (personalment la trobo petita i el pedestal és, per dir-ho finament, de dubtosa ortogonalitat), però res a veure amb una recuperació ni restitució tal com s'ha venut, ni tampoc res a veure amb una qüestació popular, on més de la meitat dels diners els hem posat obligatòriament via Ajuntament de Puigcerdà (uns 2€ per barba procedents, en part, del 20% de la pujada recent de l'IBI) tot i que s'havia promès una subvenció del ministeri de Defensa que no ha arribat mai.

Massa coses mal fetes per posar-se quatre medalletes, penso jo.

Gràcies.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home