18 d’octubre 2013

Desperta ferro!



Ara que sembla que això dels Jocs Olímpics d’Hivern queda temporalment (o definitivament) ajornat i que no es podrà recórrer al mètode tradicional de crèixer a base de ciment i totxo (una altra vegada), la Cerdanya hauria de plantejar-se d’una vegada per totes el seu futur seriosament.

Com que veig que la societat civil no reacciona gaire, potser que siguin les institucions democràtiques les que prenguin el relleu i, després dels estudis i debats que considerin oportuns, on hi haurien d’implicar-se els principals actors econòmics i socials de la comarca, decideixin una línia a seguir pel que fa al futur de l’economia de la comarca.

Si hi ha pocs recursos, cal invertir-los a crear un projecte de futur seriós i factible, en comptes de fer quatre cosetes mal fetes per omplir una miqueta més de gent els pobles els caps de setmana.

Si realment el futur és potenciar el sector serveis, doncs fem-ho, però fem-ho bé. Oblidem-nos del suposat turisme de cap de setmana. Aquests ja vénen i continuaran venint sempre que els oferim productes d’un mínim de qualitat i no ens carreguem estúpidament el paisatge cerdà. Cal atreure el turisme estranger, especialment el de temporada, fomentant la creació de productes naturalistes i culturals de primer ordre.

Si en altres indrets del país ho han sabut fer, no veig perquè nosaltres no podem fer-ho. Tenim un munt d’espais naturals, tradicions, un patrimoni arquitectònic i cultural que no té res a envejar al d’altres racons del país. Llavors que passa? Doncs que no existeix la voluntat d’explotar-ho seriosament. Tots els esforços s’inverteixen en mirar de mantenir el model actual que està totalment obsolet, per ser generosos.

Altrament, l’oblidat sector primari també pot ser una font de riquesa. Ara bé, si la idea és tenir uns quants productors artesans de formatges (o del producte que sigui) amb produccions minces que no poden sortir gairebé de la comarca, llavors anem malament. El model a seguir és l’italià, que consisteix en potenciar productes de qualitat però en produccions industrials, que puguin arribar a tot el país i amb una marca reconeixible.

Tampoc cal anar gaire lluny. A la Seu hi ha una cooperativa que porta funcionant un munt de dècades que segueix, més o menys, aquest model. No veig per què no podem fer nosaltres el mateix. I si per produir cal una fàbrica de formatges en comptes d’un obrador artesà, doncs mira, millor, més llocs de treball i més riquesa per a la comarca.

També es pot fomentar la creació i instal·lació al nostre territori d’empreses de noves tecnologies, netes i rendibles, que servirien per crear llocs de treballa qualificats i detenir una mica (o molt) la sagnia de cervells que pateixen les comarques del Pirineu, quan els estudiants que marxen fora a fer una carrera, per exemple, després ja no tornen perquè aquí no troben feina d’allò que han estudiat.

Calen, en definitiva, líders als sectors empresarials, socials i polítics de la comarca que marquin un rumb a seguir. El que es decideixi. Però un rumb clar i factible. I al pas que anem, només ens dediquem a apuntar-nos a les idees d’altres (com la dels Jocs Olímpics) o a fer promocions de fireta que no serveixen absolutament de res i malmeten els pocs recursos econòmics que encara tenim.

4 Comments:

At 8:02 p. m., Blogger Rafel said...

Precisament el fet de no fer els Jocs d'Hivern ha de ser una oportunitat per fer un pas endavant en generar riquesa i treball a la comarca.
I d'altra banda plantejar-se seriosament quin model turístic, cultural i tecnològic és el que volem per donar futur al jovent cerdà.

 
At 12:43 p. m., Blogger Meister said...

Deixeu que s'arruïnin els qui no fan les coses bé i no poseu problemes als qui sí que són capaços de produir i generar per si sols.

La solució no és l'intervencionisme de l'administració pública que, recordem, no són experts en res més que en política. Si un paio gens capacitat en un sector ha de marcar una línia pel mateix, s'equivocarà, per més bona voluntat i informes que tingui.

La millor solució (i la més econòmica) és la no intervenció i assumir que més d'un haurà de tancar la paradeta. No passa res, només en el limb de la mort es pren veritable consciència d'on s'està i apareix en les persones un esperit de supervivència inaudit.

No necessitem mares i pares que ens diguin què hem de fer i que, quan no rutlla, s'espolsin les culpes o fugin endavant amb les butxaques plenes. Si cobren no és per exercir de petits dictadors (dicten els nostres destins i objectius o ho intenten). Encara tenim al cap el model de la dictadura, on el centre de la vida del país i qui marcava l'agenda en tots els camps era la classe dirigent. L'administració hauria d'estar al servei del poble (compte que no vol dir mimar i malcriar oferint serveis que no toquen). Amb cadascú al seu lloc i nivell evitaríem aquest regne de taifes en que s'ha convertit Cerdanya i, per extensió, Catalunya i potser podríem tenir una oportunitat de sortir-nos-en.

La meva proposta seriosa per reactivar l'economia cerdana passa per una doble via: primera, reducció dràstica dels serveis que els ajuntaments fan actualment i que NO SÓN COMPETÈNCIA SEVA (seguretat i policia local, educació -guarderies, classes de reforç, escoles de música i d'idiomes etc...-, dinamització cultural -que hauria de ser competència d'associacions i fundacions-, sanitat -hospitals-, subvencions diverses, dinamització turística -que hauria de ser pagada íntegrament per consorcis privats amb interessos al sector-, etc...), borsa de vivenda i competència deslleial als APIs de la comarca; segona, derivada de la primear, BAIXADA RADICAL DELS IMPOSTOS MUNICIPALS (si estem lluny, haurem de sortir més barats per atreure algun tipus de negoci).

No conec res més ineficaç i poc qualificat per prendre decisions intervencionistes en sectors econòmics que l'administració pública. Si del que es tracta és de reactivar el sector privat, el millor favor que ens poden fer és dedicar-se a arreglar els carrers, les carreteres, a fer un urbanisme amb una mica de cara i ulls (recordem el polígon de l'estació i els seus brillants carrers) i a ser eficaços en la feina estricta administrativa que han de fer i per la qual tenen competències.

Per tota la resta, ben lluny. Gràcies.

P.S.: La idea de fer un centre de periodistes pels JJOO a la Seu d'Urgell és una pocasoltada. Amb projectes tan poc seriosos no es pot anar pel món i ja demostra les capacitats de judici de les persones que donen suport, incentiven o defensen iniciatives amb plans organitzatius amb aquestes greus disfuncions. Queden retratats. Mare meva...

 
At 12:59 p. m., Anonymous jordi forcada said...

A parlat el lliberal que cobra cada mes de l'estat i part de la seva família també s'aprofita.
Vinga Jordi, una mica de coherència.

Es pot fer un sistema mixt public-privat, però per radicalismes lliberals, no ets el mes indicat per discutir.

 
At 12:29 a. m., Blogger Meister said...

Sense entrar en un debat fútil respecte el comentari anterior, només comentar que m'agradaria saber com es fa per fotre's a xuclar de la mamella de l'estat perquè hi estaria força interessat.

Gràcies.



 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home