Desperta ferro!

Ara que sembla que això dels Jocs Olímpics d’Hivern queda temporalment (o definitivament) ajornat i que no es podrà recórrer al mètode tradicional de crèixer a base de ciment i totxo (una altra vegada), la Cerdanya hauria de plantejar-se d’una vegada per totes el seu futur seriosament.

Com que veig que la societat civil no reacciona gaire, potser que siguin les institucions democràtiques les que prenguin el relleu i, després dels estudis i debats que considerin oportuns, on hi haurien d’implicar-se els principals actors econòmics i socials de la comarca, decideixin una línia a seguir pel que fa al futur de l’economia de la comarca.

Si hi ha pocs recursos, cal invertir-los a crear un projecte de futur seriós i factible, en comptes de fer quatre cosetes mal fetes per omplir una miqueta més de gent els pobles els caps de setmana.

Si realment el futur és potenciar el sector serveis, doncs fem-ho, però fem-ho bé. Oblidem-nos del suposat turisme de cap de setmana. Aquests ja vénen i continuaran venint sempre que els oferim productes d’un mínim de qualitat i no ens carreguem estúpidament el paisatge cerdà. Cal atreure el turisme estranger, especialment el de temporada, fomentant la creació de productes naturalistes i culturals de primer ordre.

Si en altres indrets del país ho han sabut fer, no veig perquè nosaltres no podem fer-ho. Tenim un munt d’espais naturals, tradicions, un patrimoni arquitectònic i cultural que no té res a envejar al d’altres racons del país. Llavors que passa? Doncs que no existeix la voluntat d’explotar-ho seriosament. Tots els esforços s’inverteixen en mirar de mantenir el model actual que està totalment obsolet, per ser generosos.

Altrament, l’oblidat sector primari també pot ser una font de riquesa. Ara bé, si la idea és tenir uns quants productors artesans de formatges (o del producte que sigui) amb produccions minces que no poden sortir gairebé de la comarca, llavors anem malament. El model a seguir és l’italià, que consisteix en potenciar productes de qualitat però en produccions industrials, que puguin arribar a tot el país i amb una marca reconeixible.

Tampoc cal anar gaire lluny. A la Seu hi ha una cooperativa que porta funcionant un munt de dècades que segueix, més o menys, aquest model. No veig per què no podem fer nosaltres el mateix. I si per produir cal una fàbrica de formatges en comptes d’un obrador artesà, doncs mira, millor, més llocs de treball i més riquesa per a la comarca.

També es pot fomentar la creació i instal·lació al nostre territori d’empreses de noves tecnologies, netes i rendibles, que servirien per crear llocs de treballa qualificats i detenir una mica (o molt) la sagnia de cervells que pateixen les comarques del Pirineu, quan els estudiants que marxen fora a fer una carrera, per exemple, després ja no tornen perquè aquí no troben feina d’allò que han estudiat.

Calen, en definitiva, líders als sectors empresarials, socials i polítics de la comarca que marquin un rumb a seguir. El que es decideixi. Però un rumb clar i factible. I al pas que anem, només ens dediquem a apuntar-nos a les idees d’altres (com la dels Jocs Olímpics) o a fer promocions de fireta que no serveixen absolutament de res i malmeten els pocs recursos econòmics que encara tenim.