Bolets, boletaires i cagamandúrries

Aquest cap de setmana, arran de les Trobades Micològiques de Tardor que s'han celebrat al Museu Cerdà, vaig anar a collir bolets a la muntanya. L'experiència es repeteix any rere any, tot i que cada cop em fatiga més. No pel fet de caminar més o menys, sinó per les actituds que puc veure en altres "cercadors" de bolets.

La primera cosa que la major part de la gent no entén és que la muntanya té amo. Tota. Potser que pertanyi a un particular, potser que sigui un dret comunal. En aquest cas, pertany als habitants d'un municipi i és l'ajuntament de torn qui en regula l'accés i l'explotació. Per tant, segons quin ús se'n faci, s'està cometent, llisament i clarament un furt.

La segona cosa que la gent no sol entendre és que els bolets, a l'igual que les fruites del bosc o altres productes de la natura, no estan allà per tal que els humans hi anem a espoliar-los. Tenen una funció ecològica, ja sigui d'aliment d'altres animals, ja sigui una funció micorízica entre fongs i les arrels dels arbres. Això vol dir que la seva collita indiscriminada pot fer malbé l'ecosistema.

La tercera cosa que no se sol comprendre gaire bé és que no tot és permès ni tot és vàlid. No es poden collir els bolets amb rastrell, perquè es fa malbé el miceli del bolet i les plantes properes. No s'ha de fotre una patada a un bolet perquè "sigui dolent", ja que no n'hi ha de bolets dolents: n'hi ha de comestibles i de no comestibles, però de dolents no n'hi ha. Tots tenen la seva funció ecològica. És més, en la ignorància de molta gent, molts cops es fan malbé bolets comestibles pensant-se que no ho són.

La quarta cosa que cal tenir en compte és que la muntanya no és un parc temàtic. És un lloc que té els seus perills i riscos i cal tenir-los presents. La muntanya no sol estar senyalitzada i és fàcil de perdre-s'hi o de parar mal si no es té una certa experiència. D'altra banda, abans de menjar-se cap bolet, s'ha d'estar molt segur d'allò que es fa. Fins i tot els bolets suposadament comestibles poden produir molèsties si hom n'és alèrgic o simplement, si se n'abusa en la quantitat.

La cinquena cosa és que igual que pel mig de la ciutat la gent no sol anar cridant i fent el boig, no hi ha cap motiu per fer-ho a la muntanya. Destorbeu la pau dels animals que hi viuen, especialment als ramats de vaques i de cavalls i també als altres cercadors de bolets. O a la gent que hi va a passejar o a treballar. I per descomptat, a la fauna autòctona salvatge.

La sisena cosa és que no sou els únics que aneu a cercar coses a la muntanya. Hi ha llenyataires, caçadors, pagesos, guardes forestals, etc. La muntanya d'avui dia està molt antropitzada i heu de tenir en compte que no disposeu d'ella totalment ni molt menys. L'haureu de compartir amb altres persones.

Finalment, les pistes forestals s'han obert per alguna cosa. Circular-hi fora d'elles no només malmetrà l'ecosistema sinó que pot malmetre la vostra butxaca, perquè us pot caure una multa considerable per fer una cosa que està prohibida. Tanmateix, una pista forestal no és una autovia. Cal circular-hi a baixes velocitats i amb precaució.

Com a nota final en pregunto: quanta gent d'aquells que envaixen els boscos catalans quan arriba la temporada de bolets té en compte aquestes recomanacions? Si ens fixem en allò que veiem, tant per la televisió en determinat tipus de programes força obviables, com a la crua realitat, més aviat poca gent.

A Catalunya portem molts anys anant a la muntanya a "caçar" bolets. A aquestes alçades, després d'allò que ens han explicat per la televisió, per la ràdio, als diaris, a l'escola, als llibres i pels mateixos autòctons, hauríem d'haver après quelcom més. Però sembla que l'aprenentatge a Catalunya és un problema força més enutjós d'allò que podria semblar a primera vista. En fi, que així ens va.