04 d’octubre 2010

Formularis

L'altre dia vaig conèixer una noia d'un petit poble del Berguedà i em va sobtar que encara hi hagués gent per aquell lloc en concret, quan el feia gairebé deshabitat. Això em va portar a pensar en el munt de pobles de Catalunya que d'aquí una generació deixaran d'aparèixer als formularis que ens fan omplir si fa no fa cada dos per tres tot preguntant-nos d'on som.

Què passarà d'aquí uns cinquanta anys amb pobles com Gisclareny, Sant Jaume de Frontanyà, Meranges, Riu de Cerdanya o Cava? Quants joves d'aquests municipis que vagin a l'escola, quan hagin d'omplir la casella corresponent al municipi de residència posaran aquests noms?

És un fet que el nostre Pirineu es despobla, però potser no és tan evident el fet que no tots els termes es despoblen a la mateixa velocitat. Alguns, ja han begut oli: una generació més i els vells que ara hi viuen -llevat d'algun neorural despistat- deixaran buides places i carrers de molts llogarrets del Pirineu.

Altres indrets, potser degut a la proximitat d'unes pistes d'esquí o a la presència d'algun restaurant o hotel o casa rural, potser encara suportaran una altra generació l'absència de vilatans joves, però molt em temo que és qüestió de temps.

Fa una dècada, semblava que el teletreball seria la solució màgica per al Pirineu. Això i el moviment dels neorurals prometia repoblar alguns indrets ben bonics, però despoblats de les nostres muntanyes i valls. La veritat és que, romanticismes a part, viure al Pirineu tot l'any és dur i el teletreball no significa que cada dos per tres no hagis d'agafar el cotxe per anar a Barcelona, per exemple, a fer una venda o una demostració presencial, d'aquelles que no es poden fer des de la distància.

D'altra banda, no tots els neorurals poden viure de vendre formatges artesans i culleres de fusta de boix. El mercat és limitat. I posar plaques solars per tenir aigua calenta o electricitat és car, igual que ho és tenir un grup electrogen allà on no hi arriba el corrent elèctric barat i subvencionat per l'estat.

M'agradaria saber si algú ha fet una estadística sobre la diversitat en els municipis de residència, per exemple, als formularis d'admissió de la universitat i com han evolucionat amb el temps. Clar que, suposo que encara ens faríem més creus si féssim el mateix deu anys després, quan els joves no tan joves han arribat al mercat laboral i la majoria han fet niu a una ciutat o al seu entorn immediat.

1 Comments:

At 8:25 p. m., Blogger Joana said...

No ho dic per tu, Enric, però si pensaven que els neorurals anaven a ser la solució per aquests pobles, amb el menyspreu que es té per la gent forastera, prefereixo ser aquella de Can Fanga que puja els cap de setmana.
Segur que seria un estudi força interessant veure com s'ha mogut la població. No només a comarques de muntanya, sinó que molta gent de Barcelona ha hagut de marxar fora per poder comprar un pis.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home