28 de març 2011

Après moi, le déluge

Crec que és força evident què opina el poble -quan parlo de poble em refereixo a la societat- dels seus polítics, però es parla menys de què opinen els polítics del poble. Com que no sóc polític, ni amateur ni professional, no puc jurar que allò que diré és cent per cent cert, només és una especulació.

Per començar, els polítics es deuen pensar que el poble és lero, que té memòria de peix i que és fàcil de subornar. Per què dic això? Només cal veure la febre d'inauguracions que s'acumulant tot just abans de les eleccions.

El fet que les facin tan a prop de les eleccions demostra que es pensen que tenim memòria de peix i en això s'equivoquen. Potser sigui així per les coses petites, però quan algú la fa ben grossa, no s'esvaix així com així.

Això inclou el fet que encara que el polític vulgui endolcir el final del seu mandat amb grans obres (calien?), el poble no sempre li ho agraeix. Com en som de desagraïts!

I és que, al final, tots els municipis, per petits que siguin acabant tenint local polivalent, poliesportiu, amb piscina, balneari i un munt de serveis més que no li pertoquen per la població que tenen i que seran clarament deficitaris. Però és igual, la inauguració ja l'hem feta i ja hem demostrat que som més macos que el poble del costat.

Sí realment la Cerdanya volgués demostrar que és diferent i que vol una gestió diferent de la de la resta de Catalunya, hauria de posar més èmfasi en la coordinació comarcal de serveis i no tant en demanar més competències per al Consell Comarcal. El que cal és donar serveis a tothom optimitzant allò que tenim, no fent una catedral a cada municipi: amb una de ben posadeta ja en tindríem prou.

Però és que el problema no és només dels polítics. Els mateixos ciutadans semblen voler competir a veure qui la té més grossa (la pista poliesportiva, s'entén) i a veure qui gasta més els diners que no té. Després, si hi ha un deute crònic durant una dècada ja s'ho faran els que vinguin després: après moi, le déluge.

Per tant, tampoc és tan estrany que els polítics ens tinguin en tan mal concepte, ja que molts cops ens comportem d'una manera tan absurda com molts d'ells es comporten.

1 Comments:

At 9:00 p. m., Blogger Siro said...

Molt encertada reflexió. tens tota la raó. cal intentar optimitzar els recursos comarcals, no dilapidar diners en fer equipaments innecessaris i dedicar els calés a allò realment important: la gent gran i les seves residències, assequibles i de qualitat, els més petits i ser, sobretot, originals en tenir un projecte de futur: del qual voldria destacar un pla per salvar la pagesia, font de riquesa tradicional i vertebradora de la conservació del medi tal com l'hem conegut i estimat.
Felicitats pel blog

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home