Mala maror

Darrerament hi ha una certa mala maror a Puigcerdà. El tema de l'Hospital ha fet emprenyar molta gent -tot i que molts d'ells no acaben de saber ben bé de què va la cosa. Altres, estan emprenyats amb l'ascensor del Museu, ja sigui per la seva estètica, ja sigui pel seu cost. I altres es queixen de la lentitud amb què han anat i van les obres de la plaça Cabrinetty.

Estem en any electoral. Això serveix per explicar moltes coses. Per exemple, que es destapin escàndols. I per exemple, que els polítics que manen vulguin inaugurar com sigui obra feta abans de les eleccions. Aquesta combinació de factors explica la mala maror que hi ha a la Vila.

De l'Hospital no en parlaré, perquè crec que es tracta d'un tema prou complex com per fer-ho amb xifres a la mà i jo no les tinc, així que guardaré un respectuós silenci. Només diré que si amb els comptes del 2008 s'ha liat així de grossa, què passaria si la comptabilitat de l'Hospital s'investigués a fons?

Pel que fa a la plaça Cabrinetty, és evident que si poses un parell de persones a treballar, l'obra no avançarà massa depressa. Però vaja, ja va bé, perquè així podem inaugurar-la molt a prop de les eleccions. Ja se sap que molta gent té poca memòria i que se li han de recordar les coses just quan toca, no fos cas que se'ls passés.

I pel que fa a l'ascensor que comunica el pàrquing del Museu amb l'entrada del Museu, doncs què voleu que us digui: malaguanyats diners. Tant la idea de posar una línia de bus com la de posar escales mecàniques cobertes em semblava molt més intel•ligent i pràctica.

Però ja que està fet, calia que fos un mamotreto tan portentós? Calia tant ciment? Era necessari pintar-lo parcialment de vermell, el color "oficial" de tota obra municipal la darrera dècada? I sobre tot, calia posar parquet a la pasarel•la que uneix l'ascensor amb l'entrada del Museu?

En fi, entenc que cadascú té els seus particulars gustos i que tot això pot semblar discutible, però el que em sembla que portarà cua és que comencin a sortir temes polèmics tant a prop de les eleccions. I ni tan sols és obra de l'oposició, que de vegades sembla més aviat adormida o en una altra òrbita. És el poble qui treu aquests temes, fent servir blocs, xarxes socials o les tradicionals converses de cafè. Veiem com evoluciona la cosa.