24 de març 2011

El Festival de Folk de la Seu

Des de fa unes setmanes, al restaurant la Llum de la Seu se celebra el II Cicle de Cantautors i Música Folk de la Seu d'Urgell. Es tracta d'un cicle realment interessant, que ja vam poder tastar l'any passat, amb algunes actuacions memorables com les de Roger Mas (2010) o la de Cesk Freixas (2011), per posar només un parell d'exemples.

Són molt d'agrair aquestes iniciatives, perquè no són gaire comunes, per desgràcia, al Pirineu. I tot i fer-se a l'hora de sopar i enmig de setmana un dimarts, sol congregar abundant públic, fins i tot quan plou o juga el Barça. A més a més, no tothom és de la Seu, també hi va gent d'altres pobles o d'altres comarques, com jo mateix.

La qualitat del cicle s'ho val i a més, l'ambient és molt més càlid que una sala de concerts. Al final, vas veient les mateixes cares actuació rere actuació i et sents una mica com a casa.

Una de les coses que em van sorprendre ja l'any passat és la presència de gent de totes les edats: des de nens petits a gent gran. Suposo que ha contribuït molt el fet que no s'hi pugui fumar. Aquest any, el nombre de nens ha augmentat moltíssim per l'absència de fum.

Això també em porta a reflexionar una mica sobre la barrera invisible -el mur de Berlín, que l'anomena un amic de la Seu- que hi ha entre la Cerdanya i l'Alt Urgell, que fa que sigui difícil trobar gent de comarques veïnes a les activitats que s'organitzen al Pirineu. Però molt especialment entre la Seu i Puigcerdà, ciutats germanes, que viuen amb les esquenes oposades.

Crec que és una necessitat imperiosa trencar aquest mur. Personalment i des del Grup de Recerca de Cerdanya, mirem de posar el nostre granet de sorra, planificant actuacions comunes i participant-hi. Però hi ha molt de camí a recòrrer, encara.

És cert que poblacions cerdanes com Bellver o Martinet tenen una certa retirada cap a la Seu d'Urgell, però la resta de la comarca és immune a aquesta tendència. D'altra banda, tampoc l'Alt Urgell té massa tendència a participar de les activitats de Cerdanya.

En fi, que encara hi ha molta feina a fer. Sóc dels que creuen que s'han de trencar barreres, com la que tenim entre l'Alta i la Baixa Cerdanya, però no hem deixar de banda altres de ben reals, com la que separa la Cerdanya de l'Alt Urgell. Potser que abans de posar-nos en trencar barreres estatals, trenquem les barreres comarcals i provincials.

3 Comments:

At 8:04 p. m., Blogger Núria said...

Ens haurem de trobar tots a Martinet!
Però llavors no hi anirien ni uns ni els altres...

 
At 5:43 p. m., Blogger Joan said...

i no es podria fer quelcom similar a Puigcerdà, hi ha placetes amb molt d'encant, i de bars anem sobrats, on es podrien fer cicles d'aquest tipus. L'institut o el grup de recerca...no ho podrien fer? Respon-me ;)

 
At 1:09 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

És clar que es podria fer! El problema és que si cerques finançament a l'Ajuntament o al consell comarcal et diuen que no hi ha calés.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home