Malbarataments

Pertot arreu on mirem, no paren de sortir notícies sobre malbaratament de recursos. Que si souassos d'alguns alcaldes que cobraven dietes d'escàndol, que si vinga obres finançades pel Plan Zapatero que no feien ni punyetera falta, que si "piràmides" que haurem de pagar durant deu anys de les nostres butxaques en forma d'impostos, etcètera.

Després el polític de torn ens ve amb la idea peregrina de reduir l'enllumenat nocturn -mesura que, per cert, em sembla molt bé- per estalvia-se uns quants calerons o de reduir serveis socials -cosa que no em sembla tan bé.

Hem viscut durant dècades instal•lats en la cultura del "campi qui pugui" i "això és xauxa". Que volem una residència? Doncs la fem! Després ja pactarem el finançament, però guaita, tu, hem de guanyar les eleccions primer!

Que cal una reforma del centre urbà de la Vila? Doncs la fem tota de cop i santes pasqües. Algú ja ho pagarà. Que acabem endeutats fins les celles i qui vingui darrere no podrà fer res en cinc anys, doncs que es fotin! Nosaltres ja anem servits.

Em penso que per ser gestor públic haurien de passar uns exàmens mínims. Almenys, haurien de saber sumar i restar, que sembla que no en saben gaire. O hauria d'haver salvaguardes per tal que determinades coses no es poguessin fer si no estigués d'acord almenys dues terceres parts dels regidors del Ple Municipal o Comarcal. Potser no canviaria gaire cosa, però segur que es malbaratarien menys recursos.

D'aquesta manera, es faria només allò que calgués realment per al municipi, no allò que calgués per lluir-lo abans de les eleccions. Però ja se sap que la classe política és molt endogàmica i avui per tu i demà per mi i aquest tipus de mesures no estarien gaire ben vistes.

Així, mentre determinats departaments de l'Ajuntament o que depenen de l'Ajuntament han de demanar permís fins i tot per fer una trucada telefònica o per fer una fotocòpia, altres fan allò que bonament volen. Sempre hi haurà classes i classes...