Neven calés a la Cerdanya

S'acaba de disputar aquest cap de setmana la Copa Mundial d'Esquí alpí femení a l'estació de La Molina, amb gran èxti de públic i felicitacions unànimes per part de tothom pel que fa a l'organització. A sobre, han tingut la sort que hi havia neu i que continua nevant, cosa que trenca la mala imatge d'Espanya com a país on neva poc.

Aquest esdeveniment ha suposat un desplegament enorme de mitjans periodístics, tècnics, policials i, per descomptat, de públic que segurament hauran injectat una important quantitat econòmica a la comarca en una època que no és temporada alta i en temps de crisi.

No cal dir que aquest tipus d'esdeveniments són benvinguts per l'economia local i que tant de bo es poguessin fer més. Clar que, quan la gent s'anima i comença a planejar seriosament coses, comencen a topar-se amb la dura realitat: manca de places hoteleres, manca d'infraestructures, llunyania dels aeroports, una via fèrria penosa i carreteres col•lapsades els caps de setmana i festius.

Tot i que l'entorn és envejable, les infraestructures necessàries per a convertir la Cerdanya en una regió de primera magnitud pel que fa a l'organització de congressos, per exemple, són lluny d'allò que es necessita.

D'altra banda, tota l'activitat d'après-esquí sembla orientada únicament al comerç. Dit d'una altra manera, a anar de botigues, sigui a les principals poblacions cerdanes, sigui a la veïna Andorra. Però estem lluny de l'oferta cultural i patrimonial que hi ha a les estacions dels Alps, per exemple.

En qualsevol cas, aquest any sembla ser que tindrem neu, però no ens oblidem en quin context climàtic global ens movem: d'escalfament. Potser tindrem un o dos anys freds i amb neu per dècada, potser serà més. Però la tendència general és que cada cop neva menys i de manera més irregular, amb temperatures altes, que dificulten la producció de neu artificial i amb manques cada cop majors als aqüífers locals.

Tot això em porta a pensar que més val que anem pensant a promocionar, tant a l'hivern, com a l'estiu, com entre temporada altre tipus d'activitats culturals i tradicionals, perquè si només vivim de l'or blanc, correm el risc que passi com ha succeït amb la construcció: que arribi una mancança del producte i llavors tots a córrer.