Reflexions de l'any que fina

L'any 2008 ha estat un any políticament força mogut a la Vila de Puigcerdà. Entre altres coses, hem pogut veure un cert moviment a la blogosfera de caire reivindicatiu o directament polític en contra dels actuals ostentadors del poder a l'Ajuntament.

Era de preveure. Un mitjà que garanteix una certa difusió, emparada en l'anonimat havia de ser utilitzat per gent crítica que no vol o no pot donar la cara pel motiu que sigui. Aquells que sí que hem donat la cara des del primer dia, con jo mateix, ens podem dividir en dos grups ben definits: els que hem procurat mantenir una certa objectivitat i imparcialitat i aquells que s'han decantat descaradament a favor o en contra d'una determinada opció.

Particularment, he procurat que aquest bloc no fos partidista. Polític sí, perquè crec que la política és una cosa bona en si mateixa i lamento el desinterès creixent que aquesta genera a la nostra societat. Però el que no faré ara com ara serà començar a criticar o apoiar sistemàticament i públicament una determinada opció política, perquè ni m'interessa personalment, ni ha estat mai l'objectiu d'aquest bloc.

Alguns m'han dit que això d'escriure un bloc d'aquestes característiques fa de polític frustrat. Potser sí. Cadascú pot opinar legítimament allò que vulgui. Particularment crec que no tinc res de polític frustrat. M'agrada la política i si vulgués militaria de manera activa. El que passa és que crec que la blogosfera és un espai que també cal omplir i que no es pot deixar només als partits.

L'origen del bloc va ser ben curiós. Estava cursant el nivell D de català i vaig creure que escriure gairebé a diari en català podia ser una experiència interessant que m'enriquiria personalment en el terreny cultural i lingüístic. A més a més, no negaré que sempre m'ha agradat donar la meva opinió, fins i tot quan no me l'han demanada.

A poc a poc, la cosa va anar derivant i vaig començar a parlar de temes quotidians, especialment relacionats amb Puigcerdà i la Cerdanya, perquè eren els més propers. Els comentaris deixats també reforçaven aquesta tendència. Quan parlava de segons què, no hi solia haver comentaris, però quan parlava de temes locals, s'encetaven de vegades encesos debats. És normal que la cosa anés derivant paulatinament cap aquí.

Sempre he procurat raonar acuradament les meves opinions. Comptat i debatut, opinar per opinar no té gaire sentit. No tinc pas complex de tertulià mediàtic. Si una cosa no la puc raonar prefereixo callar-me-la i deixar-la en un àmbit estrictament personal.

En tot cas, el bloc és una cosa viva i continuarà evolucionant mentre el mantingui actiu. Darrerament, la política local potser m'interessa menys que abans, la qual cosa no vol dir que tingui intenció de deixar-ne de parlar, però estic més per qüestions culturals o de divulgació.

Crec que la comarca necessita un impuls en aquestes matèries i criticar les mancances només és un primer pas. Després cal posar-nos-hi a solucionar-les, cosa no sempre possible ni senzilla.