30 de desembre 2008

Reflexions de l'any que fina

L'any 2008 ha estat un any políticament força mogut a la Vila de Puigcerdà. Entre altres coses, hem pogut veure un cert moviment a la blogosfera de caire reivindicatiu o directament polític en contra dels actuals ostentadors del poder a l'Ajuntament.

Era de preveure. Un mitjà que garanteix una certa difusió, emparada en l'anonimat havia de ser utilitzat per gent crítica que no vol o no pot donar la cara pel motiu que sigui. Aquells que sí que hem donat la cara des del primer dia, con jo mateix, ens podem dividir en dos grups ben definits: els que hem procurat mantenir una certa objectivitat i imparcialitat i aquells que s'han decantat descaradament a favor o en contra d'una determinada opció.

Particularment, he procurat que aquest bloc no fos partidista. Polític sí, perquè crec que la política és una cosa bona en si mateixa i lamento el desinterès creixent que aquesta genera a la nostra societat. Però el que no faré ara com ara serà començar a criticar o apoiar sistemàticament i públicament una determinada opció política, perquè ni m'interessa personalment, ni ha estat mai l'objectiu d'aquest bloc.

Alguns m'han dit que això d'escriure un bloc d'aquestes característiques fa de polític frustrat. Potser sí. Cadascú pot opinar legítimament allò que vulgui. Particularment crec que no tinc res de polític frustrat. M'agrada la política i si vulgués militaria de manera activa. El que passa és que crec que la blogosfera és un espai que també cal omplir i que no es pot deixar només als partits.

L'origen del bloc va ser ben curiós. Estava cursant el nivell D de català i vaig creure que escriure gairebé a diari en català podia ser una experiència interessant que m'enriquiria personalment en el terreny cultural i lingüístic. A més a més, no negaré que sempre m'ha agradat donar la meva opinió, fins i tot quan no me l'han demanada.

A poc a poc, la cosa va anar derivant i vaig començar a parlar de temes quotidians, especialment relacionats amb Puigcerdà i la Cerdanya, perquè eren els més propers. Els comentaris deixats també reforçaven aquesta tendència. Quan parlava de segons què, no hi solia haver comentaris, però quan parlava de temes locals, s'encetaven de vegades encesos debats. És normal que la cosa anés derivant paulatinament cap aquí.

Sempre he procurat raonar acuradament les meves opinions. Comptat i debatut, opinar per opinar no té gaire sentit. No tinc pas complex de tertulià mediàtic. Si una cosa no la puc raonar prefereixo callar-me-la i deixar-la en un àmbit estrictament personal.

En tot cas, el bloc és una cosa viva i continuarà evolucionant mentre el mantingui actiu. Darrerament, la política local potser m'interessa menys que abans, la qual cosa no vol dir que tingui intenció de deixar-ne de parlar, però estic més per qüestions culturals o de divulgació.

Crec que la comarca necessita un impuls en aquestes matèries i criticar les mancances només és un primer pas. Després cal posar-nos-hi a solucionar-les, cosa no sempre possible ni senzilla.

9 Comments:

At 11:57 a. m., Anonymous jordi said...

Per tot això, els que et seguim llegint cada vegada que poses una opinió, t'agraïm aquest bloc i et donem les gracies. Bones festes Enric.

 
At 11:28 p. m., Blogger Salvador said...

Un polític frustrat? No home no, que la gran majoria dels polítics escriuen péssimament als seus blogs i en canvi tu ho fas molt bé.

 
At 1:35 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Abans que res, gràcies pel teu blog.

El desig d'un molt bo 2009 en el que la salut i el feina no faltin.

Que aquesta il·lusió de fomentar la cultura i el continuar penjant comentaris objectius no decaiguin ni avui ni mai.

N'hi ha prou amb veure que has participat de forma activa per exemple en el tema de poesia.

De la resta, el millor, en el teu cas i des del meu punt de vista és des d'un començament haver donat la cara això és un exemple a seguir per gairebé tots aquells que de veritat desitgen un canvi.

El ser tu mateix i no escudar-te darrere d'un àlies parla d'un ciutadà que assegui l'enorme necessitat de dir les coses tal qual les sent i el millor és que exposes les coses de forma objectiva i imparcial.

Per tot això, gràcies Enric, aquesta comarca i aquesta nació necessiten moltes més persones com tu.

 
At 7:25 p. m., Anonymous Anònim said...

No estaria malament fer un propòsit pel 2009 de deixar d'utilitzar traductors automàtics de català, per exemple...

 
At 11:00 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

anónimo..............J....
mira,la mejor manera de lograr ese propósito es dar ejemplo, en unos días tendrás una clarisima oportunidad de demostrar con hechos tu aspiración y transformar una posible molestia en la realidad de una lengua propia y de todos, menos anonimato y más dar la cara, menos quejarse y más hacer.

 
At 4:35 p. m., Anonymous Anònim said...

Molt bé Amaro, però tinc raó. Fixeu-vos-hi tots i arribareu a la mateixa conclusió.

 
At 11:12 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Hay que ver, se quejan si no hablamos en catalán pero si lo hecemos y de forma obvia cometemos un error y enseguida se dirigen a nosotros en castellano.
Si ponemos empeño o demostramos voluntad en expresarnos en catalán buscan la quinta pata al gato y rebuscan para encontrarse el fallo.
Con gente como tú que sólo se ocupa de criticar en lugar de preocuparse de difundir su lengua, es que las cosas van como van.
No me extraña que los políticos apliquen normas ante el fracaso de aplicar pedagogía y que nacionalistas "convencidos y aplicados" como tú se desgarren las vestiduras escribiendo pero no haciendo.
Menos palabras de papel, menos hablar, más hacer y sobre todo, no buscar fantasmas donde no están, que al final eso de independencia y de amar la nación va a ser que solo lo usas de slogan.

 
At 3:22 p. m., Anonymous Anònim said...

Juas! Sense comentaris.

 
At 11:18 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

no podía ser otro que JORDI, ahora, claro, de "anónimo".
juas, pobre Cataluña.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home