Internet, on ets?

Ahir per la tarda, per enèssima vegada, ens vam quedar sense internet a Puigcerdà. Tenint en compte la dependència que tenim d’aquesta infraestructura en el món en què vivim, la cosa ja comença a tocar allò que no sona.

No entenc si és incompetència, sabotatge o què és, però això va passa de la ratlla. Són moltes les empreses que en depenen, per exemple, per fer cobraments amb tarja de crèdit o bé perquè tenen dades al núvol o bé perquè depenen d’una base de dades remota.

En qualsevol cas, és un problema recurrent que no sembla mostrar signes de recuperació. Quan parles amb les empreses subministradores del servei et diuen coses com que: “són talls puntuals” (només faltaria que l’avaria fos contínua!) o bé que “les infraestructures de la província de Girona són molt antigues i que és normal que passi això” (I no podrien deixar de fer que fos tan “normal”?).

Si les empreses cerdanes volem oferir un servei que no sembli del tercer món, potser que ens ho fem mirar. Fa unes dècades els problemes de subministrament eren d’aigua o de fluïd elèctric. Ara li ha tocat el torn a internet.

Ahir per la nit vaig anar a sopar a un restaurant de la Vila. La propietària estava molt emprenyada perquè una clienta se li havia enfadat per no poder pagar amb tarja de crèdit degut als problemes amb internet i havia marxar sense pagar, com si fos culpa de l’establiment! Morro que tenen alguns per aprofitar-se de la desgràcia alienta.

En tot cas, el problema hi és. És recurrent. Gairebé periòdic. Ja no es tracta que les línies estiguin sobresaturades per l’excés de persones que les fan servir a l’estiu, és que alguna altra cosa està fallant i potser que les autoritats posin fil a l’agulla. Això sí, les empreses subministradores després voldran que paguem puntualment les factures, o si no, ens tallaran el servei. Quina barra!