L’ètica de la pedra

Fa temps em vaig assabentar que a Músser, el propietari d’uns terrenys d’allà havia omplert la seva parcel·la d’escultures gravades directament sobre les pedres, concretament sobre els blocs granítics que hi havia pel terreny. La veritat és que quan vaig veure algunes fotografies em va impressionar.

Posteriorment, els consells comarcals de la Cerdaya i de l’Alt Urgell (perquè el terreny es troba en la zona limítrofe entre les dues comarques) havien decidit de demanar la protecció de la zona.

Tinc entès que el propietari té la intenció de cobrar una certa quantitat per permetre visitar la seva obra d’art sobre el terreny i s’ha editat un llibre on es pot veure part de l’obra d’aquest escultor.

Fins aquí tot més o menys correcte. Però hom es planteja quin dret té una persona de modificar unilateralment un paisatge que s’ha anat conformant durant milenis (o milions d’anys) de manera irreversible per molt seus que siguin els terrenys.

Una cosa és fer un parc escultòric a l’aire lliure i una altra és modificar irreversiblement els elements d’un paisatge, per molt que es vulgui disfressar d’obra d’art. No ho sé, potser exagero, però jo trobo que hi ha alguna cosa que grinyola en tot aquest assumpte.