30 de gener 2012

El civisme era verd i se’l va menjar un burro

Trobo que cada cop tenim menys civisme a la nostra societat. I parlo específicament de la societat cerdana. Em baso en un seguit de fets puntuals, però molt comuns i que no deixen de ser exemples d’altres fets similars també molt difosos.

- Un/a senyor/a arriba al pàrquing d’una gran superfície i estaciona el seu vehicle al davant de la porta, just al lloc reservat per a discapacitats. Naturalment, el Sr/a no és discapacitat/da.

- El mateix, però al pàrquing de l’ascensor vertical de sota del Museu Cerdà, o a les múltiples places d’estacionaments reservats per a persones amb discapacitats que podem trobar als carrers i places de la Vila.

- Una ambulància mira d’obrir-se pas un cap de setmana, mentre un vehicle –generalment de fora- no té cap mania en aturar el trànsit perquè ha trobat un lloc fantàstic per deixar el seu cotxe. Els ocupants de l’ambulància que es fotin i si no que es posin malalts un altre dia, que una placa de pàrquing no es troba fàcilment.

- Un Sr/a estaciona al pàrquing municipal i en fer-ho ocupa dues o fins a tres places d’estacionament. Pel que sembla, el concepte “maniobra” no forma part del seu vocabulari. Més aviat és un/a conductor/a del tipus “arribar i deixar”.

- Un Sr/a porta lligat el seu gos. Acte seguit, el deslliga i deixa que l’animaló faci les seves necessitats físiques per tota la plaça o carrer. Naturalment no recull res i el deixa una estona lliure per tal que el gos faci de les seves.

- Un senyor, sense cap vergonya ni escrúpol, llança una bona escopinada enmig de la vorera i se’n va tan tranquil. Millor fora que dins, oi?

- Un Sr./a deixa les escombraries al costat del container sense molestar-se en llençar-les a dins. Total, ja les recolliran, per què s’ha de trencar l’esquena, no trobeu?

- Una iaia circula per una d’aquestes voreres estretes tan maques que tenim als nostres pobles i es troba de cop un grup de nois que vénen en la direcció contrària. Els nois van a la seva i si la iaia no baixa de la vorera i els deixa pas, igual se l’enduen pel davant. Altrament, pel fet de baixar per la vorera, igual se l’emporta un cotxe. Ai com riuríem!

- Una família amb nens petits entren a dinar/sopar a un restaurant. Els nens a partir d’aquell moment prenen possessió del restaurant i corren, salten, gategen i emprenyen amb els seus crits la resta de clients. Si l’amo del restaurant gosa dir-los res, els pares treuen les urpes i el reprenen malcaradament. Pobrots, no sigui que a sobre es traumatitzin!

- Uns clients fan cua a una fleca. De cop i volta, a la botiga entra una senyora tota empolainada que cridant diu: Deixeu-me passar, que el meu marit ha aparcat enmig de la vorera i encara el multaran! I la resta de clients, que fa estona que fan cua, se la miren amb una barreja de fàstic i d’emprenyamenta.

- Un Sr./a veu com estan tancant una botiga: la persiana està mig abaixada i gairebé no hi ha llum al local. Doncs entren com poden i tenen la barra de preguntar si ja han tancat. I si a sobre els diuen que ‘sí, que han tancat’ els responen de mala manera. Pel que sembla no han tingut la resta del dia per anar a comprar, que han hagut d’esperar que tanquessin per decidir-s’hi.

I així successivament. Podríem citar-ne més casos, però com a mostra representativa ja està prou bé. Civisme? De quin color és això? Ah, sí, era verd però se'l va menjar un burro…

4 Comments:

At 9:55 a. m., Blogger August said...

Totalment d'acord...
El títol del post molt encertat, curiós i punyent.
De fet estava pensant una entrada de contingut similar al meu blog, reflexionant sobre urbanisme, civisme, sentit comú, tradició, educació i normes...
Felicitats pel teu treball en aquest blog

 
At 2:45 p. m., Blogger Bastet37 said...

D'acord en tot però deixa'm que afegeixi una variant a la qüestió dels gossos i que he detectat al meu (i teu) barri.
Una dona porta el gos a fer les seves necessitats al nostre barri. És d'un altre barri i ve amb el cotxe que deixa aparcat on vol i amb el motor engegat.
El gos acaba, ella no recull res, puja al cotxe i marxa.

 
At 4:35 p. m., Blogger Meister said...

Un país com el nostre que amb la meitat de població que Alemanya hi ha 20 vegades més gossos que en el país teutó ja indica quina mena de gent som/són.

Parlava aquest estiu amb un alemany afincat a la costa des de feia 40 anys i "flipava" en colors.

El civisme requereix de certa intel·ligència i d'on no n'hi ha no en raja.

 
At 7:52 p. m., Anonymous Dani said...

El tema dels aparcaments per a discapacitats i el seu ús per part de gent que no ho és està sent un dels meus objectius fotogràfics. La meva intenció és penjar-les a la xarxa.

Però amb el tema escopinades no estic exempt de culpa :(

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home