El civisme era verd i se’l va menjar un burro

Trobo que cada cop tenim menys civisme a la nostra societat. I parlo específicament de la societat cerdana. Em baso en un seguit de fets puntuals, però molt comuns i que no deixen de ser exemples d’altres fets similars també molt difosos.

- Un/a senyor/a arriba al pàrquing d’una gran superfície i estaciona el seu vehicle al davant de la porta, just al lloc reservat per a discapacitats. Naturalment, el Sr/a no és discapacitat/da.

- El mateix, però al pàrquing de l’ascensor vertical de sota del Museu Cerdà, o a les múltiples places d’estacionaments reservats per a persones amb discapacitats que podem trobar als carrers i places de la Vila.

- Una ambulància mira d’obrir-se pas un cap de setmana, mentre un vehicle –generalment de fora- no té cap mania en aturar el trànsit perquè ha trobat un lloc fantàstic per deixar el seu cotxe. Els ocupants de l’ambulància que es fotin i si no que es posin malalts un altre dia, que una placa de pàrquing no es troba fàcilment.

- Un Sr/a estaciona al pàrquing municipal i en fer-ho ocupa dues o fins a tres places d’estacionament. Pel que sembla, el concepte “maniobra” no forma part del seu vocabulari. Més aviat és un/a conductor/a del tipus “arribar i deixar”.

- Un Sr/a porta lligat el seu gos. Acte seguit, el deslliga i deixa que l’animaló faci les seves necessitats físiques per tota la plaça o carrer. Naturalment no recull res i el deixa una estona lliure per tal que el gos faci de les seves.

- Un senyor, sense cap vergonya ni escrúpol, llança una bona escopinada enmig de la vorera i se’n va tan tranquil. Millor fora que dins, oi?

- Un Sr./a deixa les escombraries al costat del container sense molestar-se en llençar-les a dins. Total, ja les recolliran, per què s’ha de trencar l’esquena, no trobeu?

- Una iaia circula per una d’aquestes voreres estretes tan maques que tenim als nostres pobles i es troba de cop un grup de nois que vénen en la direcció contrària. Els nois van a la seva i si la iaia no baixa de la vorera i els deixa pas, igual se l’enduen pel davant. Altrament, pel fet de baixar per la vorera, igual se l’emporta un cotxe. Ai com riuríem!

- Una família amb nens petits entren a dinar/sopar a un restaurant. Els nens a partir d’aquell moment prenen possessió del restaurant i corren, salten, gategen i emprenyen amb els seus crits la resta de clients. Si l’amo del restaurant gosa dir-los res, els pares treuen les urpes i el reprenen malcaradament. Pobrots, no sigui que a sobre es traumatitzin!

- Uns clients fan cua a una fleca. De cop i volta, a la botiga entra una senyora tota empolainada que cridant diu: Deixeu-me passar, que el meu marit ha aparcat enmig de la vorera i encara el multaran! I la resta de clients, que fa estona que fan cua, se la miren amb una barreja de fàstic i d’emprenyamenta.

- Un Sr./a veu com estan tancant una botiga: la persiana està mig abaixada i gairebé no hi ha llum al local. Doncs entren com poden i tenen la barra de preguntar si ja han tancat. I si a sobre els diuen que ‘sí, que han tancat’ els responen de mala manera. Pel que sembla no han tingut la resta del dia per anar a comprar, que han hagut d’esperar que tanquessin per decidir-s’hi.

I així successivament. Podríem citar-ne més casos, però com a mostra representativa ja està prou bé. Civisme? De quin color és això? Ah, sí, era verd però se'l va menjar un burro…