Viure a Puigcerdà

Viure a Puigcerdà no és fàcil. Tampoc ho és a qualsevol altre indret de la Cerdanya. Té molts inconvenients: un clima dur, amb un hivern llarguíssim. Quan a la resta del país la gent ja va en mànigues de camisa, aquí encara no ens podem treure l'anorac. Per no parlar de la vegetació, que triga moltíssim a sortir. I la calefacció, que pot restar encesa fins abril ben entrat.

Som lluny de les principals vies de proveïment de serveis i productes. Per arribar a les ciutats hem d'agafar el cotxe i fer unes bones quilometrades i molts cops, segons on i per on anem, gratar-nos les butxaques. Per no parlar del combustible del vehicle. I si parlem de busos o del tren, preparem-nos i carreguem-nos de paciència!

Per postres, els caps de setmana, hem de suportar una invasió de persones provinents la majoria de l'àrea metropolitana de Barcelona, sovint poc respectuoses amb el medi ambient i amb la comarca -per no parlar de amb els estadants- però que, malgrat tot, són una de les principals fonts d'ingressos de la comarca i donen de menajr a molta gent a la nostra petita Cerdanya.

Aquesta Cerdanya tan dividida per fronteres irreals, però ben presents a l'hora d'acomplir amb les burocràcies estatals o provincials. Sobre el terreny les podem ignorar, però sempre acaben sortint de nou. Un altre element que condiciona les nostres vides.

Tampoc els diferents pobles de la comarca estan ben comunicats amb algun tipus de línia de transport més o menys ampli i estable. Una mica de tren aquí, una mica de bus allà i, bàsicament, transport privat, que hem d'agafar per desplaçar-nos per la Cerdanya a gairebé qualsevol lloc.

Però, tot i així, m'agrada la puresa de l'aire. La tranquil•litat de les nits. La possibilitat d'anar a dinar casa i poder fer una becaina perquè tot està a prop i tenim temps. M'agrada poder-me escapar a la natura en un quart d'hora amb el cotxe, perquè tenim el bosc ben a prop, a tocar. M'agrada poder veure una meravellosa posta de sol o mirar els estels per la nit, si la meteorologia ho permet.

M'agrada poder agafar la càmera fotogràfica i anar a fer fotos després d'una nevada o passejar de nit amb vent i sentir com cruix el terra glaçat. O quan arriba la primavera, veure com van naixent les fulles i sortint les flors. M'agrada anar a dinar a tocar del riu o fer una excursió per la muntanya.

Si m'agradés esquiar, ho tindria també molt bé, perquè tenim un munt de pistes d'esquí alpí i d'esquí nòrdic, amb moltes instal•lacions a pocs quilòmetres de distància. No cal fer cues interminables per l'eix del Llobregat per atansar-nos-hi.

M'agrada despertar-me amb els rajos del sol, amb la piuladissa dels ocells matiners o sentir el dringar de les llunyanes esquelles. M'agrada el cant nocturn del rossinyol o veure a la tardor les aus migratòries en enormes estols als cels cerdans.

I el millor de tot: el diumenge per la tarda, em puc quedar a casa o sortir a passejar, però no he de córrer tot nerviós per agafar el cotxe o el tren i tornar a la ciutat. Puc continuar gaudint (o patint) la meva terra.

En fi, tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. A fi de comptes, si l'hivern es fa massa larg i dur, sempre podem agafar el cotxe i escapar-nos un cap de setmana a l'interior o a la costa, on farà molt millor temps.