18 de gener 2011

Cants de sirena

Actualment s'estan celebrant els campionats mundials de surf de neu (aka snowboard) a la Molina i ens han venut l'esdeveniment com si fos una mena de pluja d'or per tota la comarca. Altrament, una cosa similar, però de més grans magnituds se'ns està venent amb uns hipotètics jocs olímpics d'hivern , tutelats, això sí, des de Barcelona. Parlem-ne!

En primer lloc, tenim aquesta molesta tutela de Barcelona. Sembla ser que som un territori menor d'edat que no pot anar pel món si no és de la maneta de mamà Barcelona. I després tenen els sants nassos de dir-nos que volen promocionar el Pirineu, quan el que s'està fent és promocionar clar i català Barcelona, que és la marca coneguda.

En segon lloc, de pluja de milions res de res. La major part dels integrants de les delegacions esportives van amb una mà al davant i una altra mà al darrere. Dit d'una altra manera: que menjaran frankfurts i beuran una coca-cola. Els que s'entaularan a gaudir de la cuina pirinenca seran una minoria.

És cert que aquests esdeveniments poden omplir una part dels hotels de la comarca -els més propers a les pistes d'esquí- durant uns dies, però poca cosa més. Puigcerdà i els altres pobles de la comarca no presenten prou atractius per molts d'aquests hipotètics visitants com per justificar una escapadeta.

Sobre la promoció del Pirineu i de la Cerdanya, continuo dient que és una pluja fina continuada, una feina de molts anys, no la típica fantasmada ibèrica de fer un gran esdeveniment del qual després no se'n recorda ningú, però que deixa uns deutes i unes cicatrius sobre la comarca on se celebra que fa feredat.

Dit d'una altra manera: hem de trinxar la comarca fent autovies i més túnels i acabar de destrossar l'alta muntanya per un esdeveniment que durarà quinze dies, que deixarà unes infraestructures que no hi haurà manera d'amortitzar i que es carregarà bona part de la bellesa de la Cerdanya?

De debò val la pena això per omplir quatre restaurants o quatre hotels durant quinze dies? Qui pagarà després la factura? I no parlo només de la factura econòmica, sinó la destrossa ecològica i paisatgística. De debò creiem que la gent canviar el glamour dels Alps pels Pirineus? Potser alguns sí que ho faram, però desenganyem-nos, serà una minoria molt poc representativa.

Si realment volem que el Pirineu esdevingui una potència turística, hem de treballar tot l'any i no centrar-nos només en l'esquí, que amb el canvi climàtic cada cop serà més irregular i deprendrà més dels canons de neu i, per tant, de tenir reserves importants d'aigua.

Cal un treball de promoció continuat, amb una bona oferta de producte sostenible, no només esportiva, sinó cultural i gastronòmica. Només així, podrem tenir turisme tot l'any i viure d'un turisme sostenible i no caldrà que tinguem les millors carreteres del país ni la major densitat de túnels per quilòmetre quadrat de l'hemisferi nord.

1 Comments:

At 7:31 p. m., Blogger Joana said...

És complicat tot plegat. No em sembla que la genial idea de fer uns jocs olímpics sigui la solució a cap problema, però no crec que es facin. Si volen fer túnels i carreteres els faran sigui com sigui, potser trigaran més,però ho acabaran fent. Com a forastera, durant l'hivern, els establiments em fa l'efecte que ja estan prou contents (ara no que hi ha crisi, però qui ho està?)Molta gent puja a la Cerdanya, encara que no vagin a esquiar. És a l'estiu, quan veig la comarca com si fos un fantasma, molta de la gent que puja són dels que no interessa, perquè no deixen diners. Tampoc no hi ha gaire oferta, un peix que es mossega la cua. No hi ha promoció turística per la temporada de vacances d'estiu, només cal mirar els catàlegs de les agències de viatges. Cada vegada més, hi ha agències que fan viatges "alternatius" i La Cerdanya no hi és, perdent una part important del pastís, acostuma a ser gent que respecta l'entorn, són una mica "xiruqueros" però gasten més i no és el turisme de Lloret, per dir-ho d'alguna manera. A les espanyes, ningú no coneix ni La Cerdanya ni el Berguedà, però van a fer els castells càtars del sud de França. Coneixen Andorra i Sort i la Vall de Boí. És una qüestió de promoció des de la comarca.
I que consti que a mi, ja m'està bé sense gent.
L'altre dissabte vaig anar a berenar a Puigcerdà i la vaig trobar trista, molt trista, com mai ho havia vist o és que jo tampoc no em trobava bé, no ho sé.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home