Paradoxes

L'altre dia, passant per la carretera que va a la Duana per davant del quarter de la Guàrdia Civil me'n vaig adonar d'una d'aquestes ironies que té la vida i que a mi, particularment, em va posar de força mala llet.

D'una banda, l'edifici nou de trinca del CAT (el Centre d'Acollida Turística), construït i pagat per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat gloriosa de promocionar turísticament la comarca parlant del Tractat dels Pirineus i de la frontera. Com si no n'haguéssim tingut prou de frontera durant segles.

Però és que el més greu -a part de l'estètica ben forània d'aquest edifici, que potser serà molt maco a Barcelona, però que aquí queda com una patada a l'estómac- és que es troba just al costat dels barracons de l'escola Llums del Nord, que de moment la Generalitat no s'ha dignat a construir, no sé si per culpa de l'Ajuntament, d'ells mateixos o dels habitants de les llunes de Júpiter, tant se val.

El cert i ben palpable és que tenim un edifici nou, buit i que no servirà de res (l'ajuntament ja ha deixat clar que no pensa contractar personal perquè no té diners) i que com a molt actuarà com a un restaurant encobert, perquè aquesta és una de les funcions que se li vol donar (possiblement l'única).

I al costat mateix, els nens estan en barracons perquè les autoritats pertinents no es posen d'acord per fer una nova escola. No és un contrasentit? Així ens gastem els diners o, millor dir, així els malbaratem?

Ja sé que tots dos projectes depenen de Departaments diferents, però en un poble tan petit com el nostre, poc que s'inverteix i es fa tan malament com és possible. En fi, potser que algú s'ho faci mirar, perquè dóna pena.