Endeutament

Llegeixo en premsa que l'Ajuntament de Puigcerdà és un dels molts ajuntaments catalans que no podran demanar préstecs bancaris per al seu finançament l'any vinent perquè actualment superen el límit del 75% fixat pel Govern.

Sobre aquest tema, m'agradaria analitzar bàsicament un aspecte: com hem arribat fins aquí? Doncs bàsicament perquè els ajuntaments del nostre país estan molt mal finançats. S'han vist obligats a finançar-se, bàsicament, mitjançant els impostos derivats de la construcció i quan aquesta ha fet llufa, també els ajuntaments s'han vist aturats.

Es parla molt del mal finançament de Catalunya per part de l'estat espanyol, però es parla poc, en canvi, de l'insuficient finançament dels nostres ajuntaments per part de l'estat i de l'administració autonòmica. Crec que el model no era l'adequat i ara es demostra amb tota la seva nuesa.

D'altra banda, també hi ha hagut malbaratament i mala gestió. No parlo tant de Puigcerdà, que s'ha hagut d'hipotecar per tal d'oferir els serveis que s'esperen d'una capital comarcal, com d'altres municipis que han volgut estirar més el braç que la màniga seguint el temible criteri de "el veí té tal infraestructura, doncs jo també la vull encara que no la necessiti". D'això hi ha hagut molt a la Cerdanya i encara n'hi ha, malgrat la crisi galopant.

També és cert que a Puigcerdà s'ha volgut anar més de pressa d¡allò que potser tocava i en pocs anys ens hem volgut dotar d'uns serveis que potser haurien d'haver esperat inversions forànies, encara que fos a costa de retardar l'arribada d'aquests serveis. Però en qualsevol cas, crec que s'ha invertit moltíssim en obres i ciment i poc en planificació i patrimoni.

Tampoc cal ser una àliga per veure que la Generalitat ha invertit relativament poc al Pirineu en general i a la Cerdanya en particular. El darrer exemple el tenim en la negativa de disposar d'una Escola Oficial d'Idiomes, quan gairebé totes les comarques catalanes en tenen una, o bé en les mancances dels cicles formatius de secundària i d'FP a l'institut de Puigcerdà.

Així podríem continuar. La major part de les inversions que vénen des de Barcelona, ho fan sota el disseny d'un senyor o senyora asseguts còmodament als seus despatxos i que no solen conèixer en absolut el territori sobre el qual planifiquen. Així, tenim absurditats com el CAT (Centre d'Acollida Turística) que ens han encolomat o bé ens trobem que no ens inclouen a les rutes de Sant Jaume o a la ruta dels comtats pirinencs perquè algú desconeix que la Cerdanya hauria de ser-hi.

En fi, que entre que la Generalitat inverteix poc i nosaltres no som un exemple brillant de gestió de recursos, ens trobem en una situació ben galdosa. Només en resta esperar i sortir de la crisi al més aviat possible, cosa que, molt em temo, no depèn gaire de nosaltres.