Buidor cerdana

Una altre setembre i una altra Diada de la Cerdanya celebrada, enguany a Estavar. Podríem dir que la Diada té dues parts: una de lúdicofestiva i una altra de política. La primera, es va revitalitzar l'any passat a Bolvir, molt correctament en la meva opinió i ha continuat aquest any amb un seguit d'activitats complementàries que la fan més o menys atractiva, però en qualsevol cas, molt digna.

Una altra qüestió és la part política. Consisteix en reunir un conjunt de polítics cerdans, de tots dos costats de la frontera que es baten en dol dialèctic a veure qui la diu més grossa. En aquest cas, a veure qui fa una exhibició de major cerdanyisme i a veure a qui se li omple més la boca parlant d'unitat cerdana.

Naturalment, es tracta d'un acte de polítics per a polítics, que no escolten ningú i, és clar, a qui ningú no s'escolta, llevat dels pobres periodistes que han de cobrir la notícia perquè les seves respectives redaccions consideren que d'una reunió de polítics d'aquesta magnitud alguna cosa interessant en sortirà. Sembla mentida que després de tants anys, encara no s'hagin adonat que l'única notícia que en surt és que la senyera cerdana -com diu en Carles Pont- és cada any més grossa i poca cosa més.

L´únic acte real i pràctic de reunificació de facto de la Cerdanya que hi ha hagut després del tractat de Schengen, ha estat la construcció i futura posada en marxa de l'Hospital Transfronterer de Puigcerdà, idea que, per cert, no va sortir de cap Diada de Cerdanya i que, en tot cas depèn de les burocràcies de París, Madrid i Barcelona per tal que el projecte reixi.

Jo deixaria la Diada com quelcom lúdic i potenciaria aquesta vessant. De fet, uns dies abans de la seva celebració, feia l'aposta amb uns amics sobre què dirien els diaris de la Diada d'enguany i de poc em vaig equivocar. Diuen el de sempre: reunió d'alcaldes, assemblea, unitat de la comarca, peticions, bla, bla, bla. Però de coses pràctiques, palpables i verificables, res de res.

Clar que això seria demanar-los massa als polítics que no apliquen el mètode científic ni en el més delirant dels seus somnis. Un projecte cal que tingui uns objectius clars, amb etapes clarament diferenciades, que es pugui verificar el seu compliment i que es pugui avaluar, numèricament si és possible, i per tant es pugui anar corregint sobre la marxa si la cosa no funciona.

Però és clar, qui organitza la Diada de Cerdanya? Alguna entitat democràticament electa? Algú que hagi de retre comptes als seus electors? No. És una barreja d'institucions civils amb finalitats molt diferents que depèn de la bona voluntat de l'Ajuntament de torn i del seu pressupost. Així, difícilment es pot fer gaire cosa seriosa.

Finalment, quina és la implicació de la societat civil en la Diada? Un concurs fotogràfic? Un dinar popular? De debò que això té algun potencial mobilitzador davant dels cerdans, que ja de per si som una "raça" molt especial, que no ens mouen ni amb un parell de grossos bous estirant-nos?

Qui s'ho hagi de plantejar, que s'ho plantegi. L'Institut d'Estudis Ceretans, com a organitzador central. Els polítics comarcals, com a comparses i l'ajuntament de torn, com a pagador. Però en tot cas, penseu si voleu fer una cosa que tingui repercusions reals o només voleu una tribuna per fer-vos unes boniques fotos i que la premsa us faci cas, malgrat la buidor de les vostres paraules.