Darrerament veig molts comentaris
negatius per les xarxes socials sobre els governants. Que són corruptes, que
són incompetents, que ens volen com xaiets, que són uns lladres, que formen
part d’una conspiració mundial que ens vol a tots esclavitzats…
Bé, el que són és un simple reflex de la
societat que els escull. En una dictadura, mira, te’ls has d’empassar. Però en
una democràcia, fins i tot en una tan imperfecta com la nostra, els esculls
cada quatre anys (com a mínim). A tots els nivells: municipal, català,
espanyol, europeu (cada cinc anys).
És cert que hi ha algunes
administracions, com els consells comarcals o les diputacions provincials que
no s’escullen directament i maneguen diners, però també són fruit dels resultats
electorals de les eleccions municipals.
O sigui, que si els polítics ens semblen
tan dolents, per què els votem? Serà que no hi ha per triar i remenar. D’opcions
n’hi ha moltes i no és cert que totes siguin iguals, si bé han de respectar la Constitució,
l’ordenament jurídic i les directrius d’Europa. Tampoc poden fer el que
vulguin, perquè lleis a part, hi ha un mercat que té certs condicionants.
Vaja, que no podem començar a gastar i a
gastar sense fre ni tampoc posar-nos en pla extremadament garrepa. Tot ha de
tenir un cert equilibri. Igualment, les llibertats es poden restringir fins a
cert punt o es pot deixar mànega ampla fins a cert punt.
En qualsevol cas, no entenc la gent que
mai no s’ha presentat a unes eleccions, o ha format part d’un govern d’algun
tipus o hi ha col·laborat i que no para de criticar. Si tan malament ho fan els
polítics, presenta’t tu i a veure com te’n surts.
Tens dues opcions: o t’adscrius al
partit on et sentis més a gust i mires de convèncer els teus companys que tu sí
que vals la pena a veure si aconsegueixes que et presentin en una llista electoral
o si la cosa no et fa el pes, muntes el teu propi partit.
És clar, que si estàs tu sol, te n’adonaràs
que no podràs fer res. Seràs un zero a l’esquerra. Hauràs de convèncer més
gent. I això vol dir pactar, dialogar, negociar i renunciar a coses a fi d’aconseguir
un mínim comú d’opcions.
Tot això requereix feina i un cert
talent, cosa que no tothom té. Per tant, ja dic que tot el meu respecte per
aquells que es presenten a unes eleccions, donen la cara, surten escollits i
fan el que poden.
Tots són corruptes? Ho dubto. I si ho
fossin, és que tota la societat seria corrupta. És cert que el poder corromp i
que el poder absolut corromp absolutament, però en general, la major part dels governants,
especialment en l’àmbit municipal, on tothom es coneix i la gent pot accedir
fàcilment als seus governants, aquests fan el que poden.
Una altra cosa és si estan qualificats.
Però mira, no els hagueres votat. I si cap opció et feia el pes, ho torno a
dir, haver-te presentat tu. Si no, no et queixis, perquè tens ni més ni menys
que el que et mereixes.
Finalment, quan hom governa, generalment
no té temps per preocupar-se de dominar i conspirar contra el seu electorat,
contra el poble. Prou problemes sol tenir amb el dia a dia, amb barallar-se amb
els treballadors municipals, amb els no municipals, de complir totes les lleis,
de barallar-se amb la burocràcia de les administracions, amb demanar
subvencions, amb tenir reunions amb tothom que t’ho demana, amb intentar acontentar
tothom…
De debò, us penseu que les reunions dels
consells de ministres acaben amb un riure maquiavèl·lic perquè s’han pres mesures
per controlar i esclavitzar el poble? Però si la majoria no arriben a gaire
cosa intel·lectualment, com per mirar de participar en una conspiració! De
debò, no tenen ni temps, ni ganes, ni se’ls acudeix. Generalment, només sol ser
incompetència supina.
No dic que algun no se n’aprofiti de
certes coses, que de tot hi ha, però no ho fa la classe política en general.
Posem un exemple: el futbol, l’opi del poble. Molt bé, mira de treure el futbol
(o el que sigui) i veuràs la que es munta! De qui és la culpa: dels mitjans que
ens atordeixen o de la gent que vol que l’atordeixen.
Només cal mirar quins són els programes
que mira la gent. Posa en un costat una bona programació equilibrada, amb bons
programes de política, cultura, etc. i en un altre cantó al Paquirrín, la Belén
Esteban y la Isla de las Tentaciones. Oi que endevines que mirarà la gent?
Doncs això.
