Després d’una temporadeta
de repòs, tornem a l’activitat en aquest blog.
Començaré parlant de la
polèmica reforma de la plaça Barcelona, especialment després que un camió
decidís que no li agradava com havia quedat i fes la seva particular
contribució, que ha estat font de diversos memes a les xarxes socials.
En primer lloc, la meva
opinió personalíssima, és que la plaça ha quedat força bé. És evident que era
necessària urgentment una reforma. Podem plantejar-li un parell de peròs: la
vorera de davant de la Casa Gran és un pèl ampla, segons el meu parer, i la
rotonda ha quedat una mica estreta si han de passar camions (en teoria no hi
han de passar, però hi ha excepcions) o busos (la parada de busos de moment és
allà mateix, a Pons i Gasch).
La vegetació, de moment,
sembla un encert, sempre que no creixi massa. I pel que fa a la font i el seu enjardinament
–tot i que a gustos, colors- trobo que està força bé.
Naturalment, després de
l’accident, ara tothom s’ha tornat arquitecte i enginyer i “ja ho deien que
això passaria”, però en fi, realment aquestes coses passen. Potser caldrà
senyalitzar millor que no poden entrar camions a partir d’un cert tonatge al
centre urbà sense guiatge especial i potser caldrà fer algun retoc a la
rotonda, però encara hi som a temps.
Un altre tema comentat és
el preu. Concretament he sentit força a les xarxes socials el comentari de
“podrien fer una plaça més discreta i arranjar els carrers que estan plens de
sots”. Bé, doncs permeteu que hi discrepi.
En primer lloc, els
carrers NO estan plens de sots. Hi ha carrers on excepcionalment hi ha sots i
alguns de força empipadors que poden produir problemes als cotxes i als
vianants, però en van arranjant a mesura que es detecten. Sempre hi pot haver
algun descuit.
En segon lloc, el
pressupost per fer la plaça nova gairebé prové íntegrament de la Generalitat i
s’havia de destinar a fer la plaça, no a tapar forats en altres carrers. Per
tant, el comentari està fora de lloc.
Un altre tema polèmic és
la durada de les obres. S’havia de començar quan es va començar o s’hauria
perdut la subvenció. Això va provocar trobar-se l’hivern pel mig i recordem que
ha estat un hivern anòmalament llarg i dur. A més a més, l’empresa executora de
les obres no ha actuat amb massa prestesa que diem.
En fi, jo crec que el
resultat és positiu i que si cal corregir alguna coseta, encara hi som a temps.
Llàstima de l’accident, però potser això ens alertarà de possibles problemes
que haurien sorgit igualment més endavant.